Els grups parlamentaris de Junts, Esquerra Republicana, Comuns i CUP han anunciat aquest dilluns que elevaran a la Fiscalia les incompareixences dels exdelegats del Govern Enric Millo i Maria Eugènia la comissió d'investigacions del Parlament sobre ciberespionatge i infiltracions policials. El representant del govern de l’Estat a Catalunya del 2016 al 2018, Josep Enric Millo, i qui ho va ser entre el 2022 i el 2023, Maria Eugènia Gay, estaven citats aquest dilluns a la Comissió d'Investigació sobre la Infiltració de Policies dels Cossos de l'Estat en els Moviments Socials, Polítics i Populars dels Països Catalans i sobre l'Espionatge amb Programari Espia per part del Regne d'Espanya.

Aquesta és la segona vegada que la mesa els convocava, després que el dimarts 23 de setembre Millo i Gay desatenguessin per primer cop la convocatòria al Parlament per donar explicacions de l’espionatge mentre eren delegats del govern espanyol a Catalunya. En vista d’aquest segon incompliment, i tal com estableix l’article 68 del reglament del Parlament, la comissió ha aprovat elevar les incompareixences a la Mesa del Parlament, que al seu torn serà la responsable de fonamentar jurídicament la denúncia davant la Fiscalia.

Els quatre grups parlamentaris volen denunciar, d'aquesta manera, el “menyspreu i el desinterès” per part d'antics membres del govern espanyol i representants del PP i PSC per donar explicacions sobre les vulneracions de dret de l’Estat a través de l’espionatge i les infiltracions policials. En aquest sentit, Junts, Esquerra, Comuns i CUP es comprometen a emprendre “les mesures jurídiques i legals pertinents” en cas que aquest incompliment s’estengui en compareixences futures a la mateixa comissió parlamentària.

Ja el juny del 2023, la comissió del Catalangate va viure una situació similar, quan Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo i Maria Eugènia Gay van desatendre per segona vegada la citació del Parlament per donar explicacions sobre l’espionatge amb Pegasus. Aquell cop, només Rajoy va enviar un burofax al·legant dictàmens del Consell d’Estat per justificar la seva absència. Davant la reiterada incompareixença, ERC, Junts i la CUP van acordar portar el cas a la Fiscalia, i els comuns hi van donar suport, emparant-se també en l’article 68 del reglament del Parlament. Aquell episodi va marcar un precedent que ara es repeteix, reforçant l’argument dels grups que denuncien un patró de “menyspreu” cap a les institucions catalanes.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!