El Parlament ha aprovat, per primera vegada a la història, iniciar la tramitació de la proposició de llei de CSQP sobre una llei electoral pròpia. La iniciativa prospera després que el PP hagi retirat l'esmena a la totalitat que havia presentat però les possibilitats que la llei s'acabi aprovant són mínimes.
Per començar, tal com ja ha assenyalat el diputat Roger Torrent, JxSí té poc interès a dedicar esforços a dissenyar una llei electoral en lògica autonomista quan, segons el full de ruta, d'aquí a un any el paradigma haurà canviat i caldrà definir les estructures i la llei electoral de la nova República catalana.
La proposta
Tot i així, aquesta és la primera vegada que la cambra tramitarà un projecte de llei electoral per a Catalunya amb una proposta de sistema electoral. En l'anterior legislatura, els grups van arribar a un acord sobre la part de l'administració electoral però el text sorgit de la ponència va embarrancar per les diferències en el repartiment d'escons.
Ara, la confluència d'esquerres ha decidit portar al ple una proposta que recull aquell acord i que aposta per adaptar el model holandès de circumscripció única assegurant la representativitat territorial mitjançant les vegueries.
La diputada de CSQP, Marta Ribas, ha demanat als sobiranistes que, si consideren de veritat que aquesta legislatura és "excepcional", s'esforcin per aprovar una llei electoral que Catalunya té pendent des de fa gairebé 40 anys.
PSC, PP, ICV-EUiA -CSQP- i Ciutadans han defensat històricament un recompte únic de vots per tot Catalunya, mentre que ERC i PDECAT s'inclinen per mantenir el sistema actual d'un recompte per cada circumscripció.
És el debat entre proporcionalitat i representativitat: PSC, PP, ICV-EUiA i Ciutadans defensen igualar el pes d'un vot a Barcelona amb un de Lleida, mentre ERC i PDECAT adverteixen del risc de crear una Cambra en la qual les zones menys poblades no estiguin ben representades.
Ribas ha recordat que ara mateix "el vot d'una persona de Barcelona val la meitat que el d'una persona de Lleida. Dit d'una altra manera, el vot d'una persona de Berga (Barcelona) val la meitat que el d'una persona de Solsona (Lleida) ", ha lamentat per reivindicar un canvi.
Més novetats
La llei presentada inclou altres novetats més enllà del sistema electoral: desbloquejar les llistes; llistes cremallera per garantir la paritat; facilitar el vot anticipat a través dels ajuntaments i no només del vot per correu; crear una sindicatura electoral catalana; acabar amb els blocs electorals en els mitjans públics; i que els partits enviïn la propaganda junts per guardar.
Posicions allunyades
El diputat de JxSí, Roger Torrent, ha criticat que CSQP no vol aprovar una llei electoral sinó només fer "postureig", i ha lamentat que presenti una llei amb un sistema electoral determinat sense abans negociar amb la resta de grups.
Santi Rodríguez (PP) ha donat un "toc d'atenció" als comuns per apropiar-se d'una llei que van fer tots els grups en la legislatura anterior i que no es va poder aprovar per falta d'acord en el sistema electoral, però ha expressat tota la flexibilitat del seu grup per negociar.
Carlos Carrizosa (C's) ha posat un exemple de la distorsió de la llei vigent: JxSí i la CUP tenen la majoria absoluta de la Cambra –72 diputats sobre 68– quan en les eleccions no van arribar al 50% dels vots: " portem 40 anys sense llei electoral perquè els convé a alguns ".
En la mateixa línia s'ha expressat el diputat del PSC, David Pérez, que ha recordat que el seu partit va guanyar les eleccions en vots el 1999 i 2003, però un altre partit -CiU- va recollir més diputats: "No tenim una nova llei electoral perquè l'actual beneficia Convergència i ERC. Algú ho havia de dir ".
Anna Gabriel (CUP) ha dit que la llei ha de garantir una correcta representació de les zones menys poblades de Catalunya: si no, en campanya ningú es preocuparia "de les pastores joves que tenen ramats en zones poc habitades del Pirineu".