El Parlament pot investir un president a distància, encara que no sigui present a l’hemicicle. Així ho ha aprovat el ple per majoria absoluta aquest divendres al migdia, després de debatre la proposta de reforma de la Llei de Presidència de JxCat. No obstant això, ara la mirada està posada a Madrid, on el president espanyol Mariano Rajoy ja ha avançat que la deixarà en paper mullat, presentant un recurs davant el Tribunal Constitucional. I després cap a Berlín, on el president Carles Puigdemont ha convocat aquest dissabte els diputats del seu grup per abordar la recta final de la investidura.
La reforma legislativa ha tirat endavant amb els 70 vots a favor de JxCat, ERC i la CUP. La resta de grups –Ciutadans, PSC, CatECP i el PP— s’hi han oposat frontalment. Ha estat un debat tens, marcat per la suspensió de la candidatura de Puigdemont per part del TC. Però també per la via escollida: el tràmit per lectura única i el procediment d’urgència extraordinària. Abans del seu inici, el portaveu de Ciutadans Carlos Carrizosa ha demanat que es llegís el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Ha estat tombada una esmena de retirada d'aquest grup.
El grup proposant, JxCat, s’ha aferrat a la legitimitat de Puigdemont com a candidat a la investidura. “Si aquesta proposta de reforma s’hagués fet el 2005 o el 2011, no hi hauria hagut cap problema”, ha lamentat el diputat Albert Batet. “Es qüestiona perquè deixa molt clar un fet simple però transcendental: Qui mana a Catalunya? On rau la sobirania? Qui guanya, la democràcia o la repressió?”, ha afegit.
En aquest sentit, el també alcalde de Valls ha denunciat que “la realitat a Catalunya és que els derrotats no han acceptat els resultats de les eleccions i volen guanyar als tribunals el que no van guanyar a les urnes". Batet ha advertit que “la majoria del poble de Catalunya contra la repressió no es rendirà”.
Per la seva part, el diputat republicà Antoni Castellà ha admès que no servirà per a investir Puigdemont. Però ha sostingut que no és un debat sobre “instruments tecnològics”, on creu que hi hauria unanimitat, sinó que es debat “si el sistema polític espanyol i una part d’aquesta cambra accepta el resultat d’unes eleccions democràtiques”. Malgrat que l’Estat “es carregui la llei”, ha avisat que el poble català ha aguantat la repressió durant moltes etapes del passat, i que també ho farà davant el “règim del 78”.
La cupaire Maria Sirvent ha defensat el seu vot a favor de “totes aquelles iniciatives que vulguin ampliar els drets civils i polítics”. Ha reclamat ignorar les “interferències” de l’Estat. “Hem vingut a aquest Parlament a fer política”, ha defensat.
“Barbaritat jurídica, política i parlamentària”
Al davant, hi han trobat frontalment la resta de l’oposició. La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, l’ha batejat com a “Llei Puigdemont”, i l’ha descrit com a “barbaritat jurídica, política i parlamentària”. Segons ha denunciat, aquesta reforma de la Llei de Presidència “pretén la impunitat dels polítics, que poden saltar-se tot l’ordenament legal i després accedir a càrrecs sense complir amb les obligacions”.
Per la seva part, el líder del PSC Miquel Iceta ha arrencat assegurant que no recordava cap dictamen del CGE “tan contundent com aquest”. El dirigent socialista ha demanat que pensin en el pais i el conjunt de la ciutadania, i “com servir millor a l’interès generals”. Ha avisat que “sense respecte a les lleis i les formes no hi ha democràcia”.
El dirigent dels comuns, Xavier Domènech, els ha preguntat “per què fan tantes coses que no serveixen per res”. En aquest sentit, els ha instat a “fer coses que serveixin per sortir de la situació on estem”. Ha volgut subratllar que el català no és un sistema presidencialista, i que al Parlament li toca buscar una alternativa. “Mai és just que un poble se sacrifiqui per un home”, ha reblat.
Finalment, el diputat del PP Santi Rodríguez ha avisat que “les lleis no poden estar al servei d’una persona”. En termes semblants als d’altres grups, ha criticat que la reforma busca “facilitar que una persona que ha incomplert les seves obligacions” pugui ser investida.
Directa al TC
El guió ja es coneixia fins i tot abans de començar el ple del Parlament. Com ja va avançar Rajoy aquest dijous, el següent pas serà el recurs del Govern espanyol contra la reforma davant el Tribunal Constitucional. Els serveis jurídics de l'Estat tenien ja el recurs enllestit feia dies, per tal de presentar-lo tan bon punt la cambra catalana donés llum verda a la legislació.
Ara els focus tornaran novament a Berlín, on el president Puigdemont ha convocat aquest dissabte el seu grup parlamentari per una reunió on abordar el desencallament de la investidura. Els tempos pressionen: el 22 de maig expira el termini abans de la dissolució automàtica del Parlament i la convocatòria d’eleccions.