El Parlament frena la proposta del PP per reformar la “gestió” del padró amb la “prioritat nacional”

El Parlament ha rebutjat aquest dijous una proposta del PP per reformar el “marc de gestió” del padró amb l’objectiu d’incorporar-hi la “lluita contra el frau” i el concepte de “prioritat nacional”. Un punt d'una moció dels populars —esmenat per Vox— demanava aquest canvi, però no ha prosperat després de rebre el vot en contra del PSC, ERC, els Comuns i la CUP, mentre que Junts ha optat per l’abstenció. La moció plantejava modificar els criteris d’accés a l’habitatge públic perquè es prioritzés la ciutadania amb un “arrelament real, durador i verificable”, així com impulsar canvis en la normativa sobre prestacions públiques per reforçar la preferència de les persones amb “residència efectiva i un arrelament legal”. Cap d’aquests punts, però, ha aconseguit el suport suficient de la cambra, malgrat els vots a favor del PP, Vox i Aliança Catalana.

La intenció dels populars era derogar el Decàleg per garantir el dret a l'empadronament a Catalunya i instar el Govern a “deslligar-se” del Pacte pel Padró. Segons el PP, tots dos documents promouen “un model d’empadronament basat en fórmules que emparen il·legalitats” i, per això, defensaven la necessitat de substituir-los per un nou sistema. Com a alternativa, la formació proposava que la Generalitat elaborés en un termini de sis mesos un nou “marc de gestió padronal i verificació de la residència efectiva”, que havia de fonamentar-se en els principis de legalitat, residència “efectiva”, “veracitat registral”, “lluita contra el frau” i “prioritat nacional”. El text també establia que aquests criteris havien de servir per donar preferència a les persones amb un arrelament “real, estable i verificable”.

Entre les mesures que tampoc no han prosperat hi havia la voluntat del PP de donar més capacitat d’actuació als ajuntaments en la gestió del padró. La proposta plantejava habilitar els consistoris perquè poguessin dur a terme “comprovacions documentals, administratives i presencials” quan existissin “indicis objectius” de falsedat documental, sobreocupació d’habitatges, duplicitat d’empadronaments o un ús instrumental del domicili. Així mateix, els populars demanaven que el Govern establís la possibilitat de limitar noves altes padronals en aquells casos en què no s’acredités un “títol legítim” que justifiqués l’ús de l’immoble o bé hi hagués indicis d’“actuacions contràries a l’ordenament jurídic”.

“Que cap empadronament fraudulent pugui generar drets”

La iniciativa, defensada pel diputat del PP Cristian Escribano, també plantejava modificar els criteris d’accés a la targeta sanitària individual perquè “cap empadronament fraudulent pugui generar drets”. A més, proposava que la Generalitat rescindís qualsevol subvenció o conveni amb les associacions que, segons el text, “assessorin, facilitin o col·laborin en l’empadronament fictici”.