El Parlament ha donat llum verda a un nou intent del Govern en forma de decret llei per tal d'aturar desnonaments mentre duri la pandèmia de la covid-19. I és que aquesta ha estat una de les matèries pendents de l'Executiu des de la fi de la primera onada, la qual ha aflorat en l'agenda política i mediàtica desnonament rere desnonament.
El decreto s'ha convalidat amb 77 vots favorables de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, 4 en contra del PP, i 54 abstencions de Cs i el PSC.
De fet, el Govern es va veure obligat a aprovar aquest decret el passat 3 de novembre després de la polèmica generada per un dels darrers desnonaments fets a Catalunya. Va ser a finals d'octubre, quan els Mossos van desallotjar de casa seva a Barcelona una família amb tres nens petits una hora abans de l'inici del toc de queda. La família havia reocupat la casa poc després de ser desnonada.
Concretament, el decret recorda l'obligació per als "grans tenidors" de "formular una proposta de lloguer social abans d’interposar determinades demandes judicials". A més, fa extensiva aquesta obligació a casos d'impagament d'una hipoteca.
Imatge del desnonament de la família amb tres menors / Foto: Sindicat d'Habitatge de Nous Barris
Amb la voluntat de blindar el dret a l'habitatge, el decret obliga a interrompre i suspendre qualsevol procediment de desnonament que afecti "llars vulnerables sense alternativa habitacional" a les quals no se'ls hi hagi ofert aquest lloguer social.
El decret llei també suspèn "les execucions de resolucions judicials" que comportin el desallotjament de persones o famílies "dins dels paràmetres de risc d’exclusió residencial" previstos per la mateixa llei mentre duri l'estat d'alarma, el qual està previst, com a mínim, fins el 9 de març del 2021.
La llei també prohibeix de manera excepcional fer fora persones que hagin ocupat un immoble d'un gran tenidor entre juliol del 2019 i l'inici de l'actual estat d'alarma si compleixen els requisits de vulnerabilitat.
Per últim, el decret afirma que els Mossos d'Esquadra i les policies locals hauran de sol·licitar "un informe urgent als serveis socials de l’administració pública" quan rebin una denúncia sol·licitant mesures cautelars relatives a desocupacions. Tanmateix, al text consta que aquest informe s'haurà de sol·licitar sempre i quan les persones a desallotjar "es trobin dins dels paràmetres de risc d’exclusió residencial previstos en aquesta llei".
Els retrets de l'oposició per motius ben diferents
Tot i la defensa del decret feta pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, aquest no s'ha estalviat les crítiques de l'oposició per motius ben diferents: des d'una possible inconstitucionalitat fins a les darreres desocupacions dels Mossos.
El conseller Calvet durant la seva intervenció / Foto: ACN
La diputada de Cs Noemí de la Calle ha criticat el decret acusant el Govern de "no haver protegit mai el dret a l'habitatge". Ha posat com a exemple que "del 15% d'habitatge social que hauria d'haver fet la Generalitat només n'existeix el 2%". La diputada també ha acusat l'Executiu de fomentar l'okupació de pisos i de deixar exposats els propietaris particulars.
La diputada socialista Rosa Maria Ibarra ha qualificat la modificació de decret de "nyap" i ha assegurat que els "genera molts dubtes", insinuant la seva inconstitucionalitat. Ibarra ha retret que Incàsol només hagi construït 30 habitatges públics en els darrers dos anys.
Per part dels comuns, la parlamentària Susana Segovia ha assegurat que el decret pot ser "una nova cortina de fum" i ha qualificat "d'irresponsabilitat" anunciar que no hi haurà més desnonaments "quan saben que no és veritat", dirigint-se al Govern. Segovia també ha retret que no s'estiguin aplicant les sancions previstes per la llei de regulació dels lloguers.
La diputada de la CUP Maria Sirvent ha retret a l'Executiu els desnonaments que s'han produït en els darrers mesos i ha reclamat que es retirin les multes als denunciats pels Mossos per voler aturar desnonaments.
Per últim, el diputat popular Daniel Serrano ha anunciat que el seu grup es plantejarà presentar un recurs contra el decret al Tribunal Constitucional "per vulnerar competències processals".