El Parlament ha aprovat aquest dimecres la proposició de llei de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya amb els vots a favor de tota la cambra excepte de Cs i PP.

La proposta legislativa, impulsada inicialment de manera conjunta per JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP, crea aquest ens per protegir, planificar, gestionar, millorar i estudiar el medi natural de Catalunya per conservar el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, i de garantir els serveis ambientals i les externalitats positives dels ecosistemes.

Els impulsors han garantit durant el debat que es treballarà en coordinació amb el territori, des d'on alguns alcaldes i entitats han aixecat la veu per denunciar que l'agència no s'ha consensuat amb ells. També el conseller de Territori, Damià Calvet, s'ha compromès a treballar per guanyar-se la confiança "dels que fins ara no s'han sentit prou implicats en aquesta agència" i treballar-hi "colze a colze".

El text estableix que l'agència, amb personalitat jurídica pròpia, s'adscrigui al departament competent en matèria de medi ambient, que promogui la participació de les administracions públiques, entitats locals i privades sense ànim de lucre i els consorcis en la gestió del patrimoni natural. També es fixa que treballi d'acord amb un contracte programa aprovat cada sis anys i amb objectius biennals.

Desconfiança entre els alcaldes més crítics

Tanmateix, aquest ampli consens a què s'ha arribat al Parlament, contrasta amb la desconfiança mostrada per alguns alcaldes, empresaris i pagesos, que ja han advertit que volen convertir-se en interlocutors vàlids i exigir canvis en l'Agència de la Natura.

Un dels batlles que forma part de l'anomenat Tsunami Rural és Joan Riera, alcalde de Vilanova de Sau (Osona) i un dels més crítics amb la creació de l'Agència, ja que, segons denuncia, "no s'ha tingut gens en compte el territori sobre el qual es vol regular". Els alcaldes continuen pensant que "el més fàcil" hagués estat aturar la llei i escoltar-los, i ara veuen amb desconfiança les paraules del conseller Damià Calvet sobre el seu compromís de treballar "colze a colze" amb el territori.

"Amb la creació de l'Agència, ara ja tenen el què volien", ha dit Joan Riera. "Se'ns hauria d'haver tingut en compte abans, quan ideaven com hauria de ser l'agència", opina el batlle. Amb tot, un dels punts que el Departament no veia malament era la incorporació de més membres de representació del territori als òrgans de govern de l'Agència. "Però de què serveix més representació del territori si només en posen un o dos més, seguiran essent 17 a 2", s'ha queixat.

Malgrat les dificultats que entreveuen davant una agència que ja ha nascut sense tenir en compte el seu parer, no perden l'esperança de capgirar la situació d'un ens que, d'altra banda, veuen "necessari". Un dels inconvenients més grans de la nova llei, segons apunten, és que les decisions que prengui la nova agència siguin vinculants.

D'altra banda, diversos alcaldes del Berguedà van signar fa un parell de setmanes un manifest en que expressaven el “rebuig total” a la nova legislació. “Aquesta llei s’ha impulsat sense ni la participació ni la informació dels principals actors i sectors del territori”, apuntava el text aprovat pel Consell Comarcal del Berguedà, que també n'exigia l'aturada. Des de la capital del Moianès, aquesta setmana també s'ha aprovat una moció, amb el suport de gairebé tot el consistori, en què es demanava l'ajornament de la llei fins a ser "consensuada" amb els ens locals i els col·lectius afectats.