La commemoració dels 80 anys de l'afusellament del president Lluís Companys ha relligat aquest vespre en l'acte organitzat pel Govern i el Parlament el record d'aquell crim del franquisme amb la denúncia del silenci que encara avui manté l'Estat espanyol i el clam per l'amnistia de presos polítics i els exiliats. L'acte s'ha celebrat a l'auditori del Parlament i ha estat protagonitzat pel vicepresident, Pere Aragonès, la consellera de Justícia, Ester Capella, i el president del Parlament, Roger Torrent. No ha comptat amb la participació de representants del Govern o la Cambra de JxCat, que s'han limitat a acudir com a espectadors.

Amb l'auditori gairebé buit a causa de les mesures per combatre el coronavirus, ha obert l'acte Aragonès, com a responsable de les funcions de president arran de la inhabiltiació de Quim Torra. Ha estat el primer a reclamar que l'assassinat de Companys exigeix ser reparat per l'Estat espanyol amb la mateixa fermesa i honor que Alemanya va demanar perdó pels crims del nazisme. 

Aconseguir l'amnistia

"Demà fa 80 anys de l'assassinat del president Lluís Companys però els seus ideals i els de la resta de ciutadans que pel seu compromís van patir la duresa del franquisme, segueixen ben vius. A tots ells els devem el nostre compromís polític el devem també aconseguir les llibertats i l'amnistia també avui dels nostres companys, presos polítics, que fa un any van ser condemnats de forma injusta a 100 anys de presó els devem aconseguir amnistia per facilitar també el retorn exiliats i exiliades", ha advertit.

Aragonès que ha glossat la figura del president afusellat i el seu compromís amb la lluita nacional i social, ha advertit que lluny de silenciar la seva veu, el seu assassinat l'ha convertit en un altaveu que guia a seguir el seu testimoni. "Per Catalunya i tot el que representa de pau, de justícia i d'amor", ha conclòs citant les darreres paraules del testament de Companys.

Pere Aragonès Parlament acte Companys

Pere Aragonès, en un moment de l'acte

La consellera de Justícia, Ester Capella, també ha recordat que l'Estat espanyol "avui encara no ha demanat perdó" per aquell afusellament com sí ho van fer el canceller alemany Helmut Kohl o el president francés François Mitterand, com a responsables d'estats que van col·laborar en la seva captura. "És un bon indicador de la qualitat democràtica de l'Estat espanyol", ha retret.

Símbols franquistes

Per contra, "lluny de demanar perdó, l'Estat ha renunciat a la persecució de símbols franquistes", ha denunciat la consellera, que s'ha referit al monument franquista de Tortosa, propietat de l'Estat i encara no retirat. "Tenen obligació de fer-ho i en 13 anys encara no han tingut temps. Com que ells no volen ho farem nosaltres", ha advertit.

Capella s'ha mostrat crítica amb la llei de memòria històrica espanyola -"arriba tard i queda curta", ha retret- i ha lamentat que no s'hagi tipificat com a delicte l'enaltiment del franquisme, com sí ha fet Alemanya amb el feixisme.

"L'Estat ara no sentencia a mort, empresona"

"L'Estat profund conserva una pulsió, aconseguir als despatxos allò que perd a les urnes. Ara ha refinat les seves maneres, no sentencia a mort sinó que empresona", ha denunciat en referència a la repressió derivada del referèndum de l'1-O.

Per això, ha advertit que els llibres d'història també es referiran a l'empresonament i exili dels líders de l'1-O, i que el govern espanyol té damunt la taula "l'oportunitat de desmarcar-se del passat i tornar els conflictes polítics a la política" aprovant una llei d'amnistia.

També la consellera ha acabat el seu parlament assegurant que els ideals de Companys són els de qualsevol societat actual que es consideri democràtica. "No oblidem el que li van fer a ell i a la resta, si oblidem, permetrem que el feixisme torni a entrar a casa nostre i fins i tot torni a ser l'acusació per jutjar demòcrates", ha alertat en referència a la intervenció de Vox en el judici contra els líders del procés.

I, igual com ha fet Aragonès, ha conclòs citant Companys: "Catalunya només ens té a nosaltres i ara ens necessita més que mai".

roger torrent acte Companys / Parlament

Roger Torrent, durant la seva intervenció a l'acte del Parlament / Parlament

El president del Parlament, Roger Torrent, ha estat el darrer a intervenir i també ell ha tingut un record per als presos polítics. "Avui fa un any de la sentència que va condemnar a presó l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, membres del Govern i dirigents socials per haver defensat l'exercici del dret a decidir", ha denunciat alhora que els ha expressat públicament la seva solidaritat.

També Torrent ha recordat que Kolh i Mitterrand van demanar perdó a la Generalitat per la deportació i ha retret que cap dels presidents o cap estat espanyol hagi fet res semblant.

Abans de concloure, ha escollit per tancar el seu parlament la mateixa cita que Aragonès apel·lant a "Catalunya i el que representa de pau, justícia i amor. "Així acabava el testament que va escriure hores abans de ser afusellat, així ha de començar qualsevol projecte de país. Siguem dignes heureus del seu llegat", ha emplaçat.

Ni Cs ni PP

La família del president Companys estava representada per Mariona Companys, renoboda del president, en un acte en què hi ha hagut entre l'escàs públic representants de tots els grups tret de Ciutadans i PP.

En la imatge principal, el vicepresident, Pere Aragonès, en un moment de l'acte al Parlament / ACN

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat