La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha descartat tornar a proposar i impulsar una llista unitària de l'independentisme per a les pròximes eleccions catalanes, a diferència de comicis anteriors en els quals l'entitat sobiranista va ser un dels principals actors en demanar que els partits independentistes es presentessin junts.

En una entrevista d'Europa Press, la líder de l'ANC ha explicat que aquesta opció es va descartar en el full de ruta de l'entitat aprovada en l'Assemblea General que l'entitat va celebrar el 22 de març i que en aquesta reunió es va votar una esmena d'assemblees territorials que ho proposava i que es va acabar rebutjant.

Així mateix, ha sostingut que l'ANC prefereix no entrar en el debat sobre quan i com han de ser les eleccions, ja que hi ha "interessos electorals d'uns i d'altres" i qualsevol cosa que digui l'entitat serà interpretada com que està defensant un partit concret, segons ella.

Reactivació de la unilateralitat

Tanmateix, ha avisat que "aquest ambient preelectoral no és gaire bo, hi ha molta tensió preelectoral i això genera evidentment unes discussions entre els independentistes més posicionaments amb un partit polític o un altre" que generen un ambient una mica irrespirable".

Encara que no demanaran una llista unitària, Paluzie ha afirmat que en aquesta ocasió el que exigeix l'ANC és que en els programes electorals dels partits independentistes s'inclogui la via unilateral i que, si l'independentisme supera el 50% dels vots, "es reactivi la unilateralitat i es preparin per a una declaració d'independència".

Considera que el 2017 es va fer un referèndum unilateral però que la declaració d'independència del 27 d'octubre no es va fer efectiva perquè, segons el seu parer, el Govern no estava preparat per fer-ho, per la qual cosa considera que, si hi ha més del 50% de suports a l'independentisme, les institucions hauran "de preparar-se per fer una declaració d'independència efectiva".

"Col·lectivament ens hem de preparar per a una declaració d'independència per ser capaços de sostenir-la", i ha apuntat que això inclou moltes coses, com temes econòmics, tenir preparats crèdits pont i altres qüestions que permetin fer tots els passos necessaris per fer efectiva la independència.

La presidenta de l'ANC ha reconegut que el que demanen s'assembla molt a les estructures d'estat que el Govern de Carles Puigdemont pretenia fer en la legislatura passada, però ha reiterat que en aquell moment no es van dur a terme i que per això ho tornen a reclamar.

Acció i no retòrica

Preguntada per si veu als partits independentistes disposats a fer-ho, ha contestat que, si es basa en el que han fet en els dos últims anys, no, però que en el seu moment tampoc no semblava que anaven a fer l'1-O, i ha assenyalat que també dependrà de la mobilització de la societat.

Així mateix, ha considerat que JxCat i ERC no tenen tantes diferències estratègiques com sembla perquè creu que tenen discursos diferents, però després actuen de la mateixa forma, i ha defensat que l'independentisme ha d'abandonar la "retòrica i el 'confrontació o diàleg'", i s'ha de centrar a fer accions reals per avançar cap a un Estat propi.

"El que nosaltres volem veure és acció o passos que indiquin i que realment representin que allò que dius ho fas, que allò que dius acaba sent coherent amb allò que fas", ha afegit.