Prada del Conflent s'ha convertit aquesta tarda en la capital dels Països Catalans per unes hores, ja que en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu s'han desplaçat fins a la localitat de la Catalunya Nord representants de les diferents entitats que treballen per la llengua arreu de tot el territori de parla catalana per debatre sobre el seu estat, en un moment en què dues de les tres grans potes d'aquest tamboret (el País Valencià i les Illes Balears) estan governades per un PP molt condicionat per Vox i a l'altra, Catalunya, l'independentisme ha perdut la majoria. En aquesta conversa moderada pel catedràtic emèrit de la Universitat de les Illes Balears, Sebastià Serra, han participat Antoni Llabrés, president de l'Obra Cultural Balear; Mireia Vilaplana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua; Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural; Narcís Figueras, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana; i Jordi Casassas, president de la Universitat Catalana d'Estiu.
La importància de queixar-se
La llengua, com no podia ser d'altra manera, ha centrat bona part de la trobada, encara més després d'uns dies en què aquesta ha estat molt protagonista per l'atac en una gelateria de Barcelona que ha arribat fins a l'Argentina. Des de Plataforma per la Llengua, la seva vicepresidenta ha recordat que la seva entitat ha posat el focus en la importància de les queixes davant d'aquesta mena de situacions, ja que el més important, ha dit, no és que un idioma sigui simpàtic o antipàtic, sinó que sigui "útil i necessari". "Una llengua perdedora mai no és atractiva, però quan se'ns vulnera un dret, ens hem de queixar", ha reflexionat, reclamant a les administracions que es posin les piles davant d'aquesta mena de situacions que se succeeixen arreu dels Països Catalans.
Antoni Llabrés, des de l'OBC i la Federació Llull (entitat que agermana Òmnium, l'OBC i Acció Cultural País Valencià) ha recordat que la llengua és "la paret mestra de la comunitat nacional" i sense la primera, la segona s'esfondraria i amb ella l'edifici sencer, i ha preguntat als assistents a la xerrada què fan per construir una "comunitat compartida" com són els Països Catalans. Xavier Antich, al seu torn, ha lamentat que si bé aquest "ens" ha aconseguit algunes fites, en moltes altres ha fracassat, ja que, 50 anys després de la mort de Franco, "no hem estat capaços de defensar-nos ni de protegir la llengua de manera conjunta o de difondre-la dins els Països Catalans. Tampoc hi ha un imaginari compartit". "Els Països Catalans són una realitat lingüística, cultural, històrica, territorial, però no són una realitat política, ni econòmica, ni de comunicació, ni social", ha afegit, tot lamentant que "ni tan sols hi hagi reciprocitat entre les televisions públiques, quan no hi ha cap problema tècnic ni logístic" que ho impedeixi. A més, ha retret que algunes entitats d'arreu d'aquests territoris hagin volgut defensar la llengua des d'un punt de vista regionalista, sense tenir en compte el marc comú: "Separats som febles, junts podríem ser molt forts".
La importància d'incorporar nous parlants
Davant les preguntes dels assistents a la conferència, des de les diferents entitats han explicat les activitats que fan per defensar la llengua i el territori arreu, posant el focus sobretot amb els més joves, ja que són el present, però també el futur, del català, i una de les franges d'edat que menys el parla, segons les enquestes. Amb tot, també s'ha mostrat optimistes perquè han detectat un ressorgiment d'activitats organitzades pel jovent que en els darrers anys havien desaparegut i que ara s'han reprès.
Si bé Catalunya ha experimentat un gran creixement demogràfic en els últims anys, passant del poc més de 6 milions d'habitants a principis de segle a superar els 8 avui en dia, amb la vista posada en els 10 el 2050, en la resta de territoris de parla catalana aquest boom també s'ha produït, tot i que de manera més moderada. En tots els casos, però, es tracta d'un creixement arran de l'arribada de gent vinguda d'arreu del món, en molts casos de països de l'Amèrica Llatina i que, per tant, parlen majoritàriament en castellà. És, per a les entitats d'arreu dels Països Catalans, una prioritat absoluta que aquestes persones se sumin a la llengua. I per fer-ho, han resolt, cal anar més enllà dels espais habituals on hi ha presents "els convençuts".