El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page (PSOE), s'ha erigit en un dels més destacats defensors de la llengua castellana fins i tot desbordant la Constitució espanyola per consolidar la supremacia d'aquesta llengua sobre les altres parlades a l'estat espanyol. Si fa uns dies va criticar que el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, es dirigís en anglès a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ara ha assegurat que hi ha una "obligació" de parlar castellà, un fet no reconegut a la carta magna.
En una entrevista al Canal 24 Hores, Page, que presideix una de les poques autonomies enterament monolingües d'Espanya, no s'ha evitat comentaris sobre el model escolar català i la reforma projectada pel govern espanyol per la qual el castellà deixaria de ser llengua vehicular de l'educació i ha llançat afirmacions dubtoses com que s'aprèn més castellà en punts del planeta com el Japó o la Xina que "en alguns llocs d'Espanya", en referència velada a Catalunya.
Supremacisme lingüístic
Insistint en el tema amb un altre exemple, el fet que el castellà és el segon idioma d'ensenyament al Brasil, ha defensat "el model inicial" de la Constitució, però amb una interpretació personal segons la qual el castellà "és oficial a tot Espanya i tots tenen dret i obligació a parlar-lo" un fet que no concorda amb l'article 3.1 de la Constitució: "El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a utilitzar-la". Un text que obliga a conèixer-lo, però no a parlar-lo, encara que igualment és la base del supremacisme lingüístic que afavoreix el castellà.
A partir d'aquest desconeixement constitucional, Page assegura que s'han "de garantir els drets de la resta, dels que mai no parlen català", i després de fer broma que ell mateix no parla la llengua catalana "ni en la intimitat ni en públic", ha mostrat el seu desig de poder anar a Catalunya i "llegir els cartells en castellà". Dit d'una altra manera, es mostra favorable al monolingüisme legal dels castellanoparlants i a l'obligació dels catalanoparlants de ser bilingües. Malgrat aquest posicionament, Page afirma que utilitzar l'idioma "com a element llancívol o de privilegi" és un error que cal corregir. Privilegis que, segons ell, no afavoreixen els parlants d'una llengua, el castellà, protegida en exclusiva per una Constitució espanyola de clars tints supremacistes.