Òmnium Cultural ha presentat aquest dimecres un acord rellevant amb les quatre principals entitats municipalistes del país, que representen tots els seus pobles i ciutats (Associació Catalana de Municipis, Federació Catalana de Municipis, Associació de Micropobles i l'Associació de Municipis per la Independència) en el marc de la iniciativa Català per a Tothom, que van presentar just després que el Govern fes públiques les nefastes dades d'ús habitual de la llengua. En un acte a les Cotxeres de Sants de Barcelona, han presentat tres mocions diferents (una pels municipis de menys de mil habitants, una que superin aquesta xifra i una altra per als consells comarcals) en què es recullen propostes per garantir l'accés a la llengua: tot i que només un 32% de la població té el català com a llengua d'ús habitual, també hi ha una xifra significativa de persones que el volen aprendre o millorar-lo i no poden per manca de recursos.
A l'inici de l'acte, Xavier Antich ha subratllat que es tracta d'un acord important pel país i que representa el compromís del món municipal "per la universalització de l'accés al català", en la línia del que es va avançar en la presentació del moviment Català per a Tothom. Antich ha animat els municipis a adherir-se i a seguir algunes de les propostes, com ara designar un responsable local de llengua (ja hi ha alguns ajuntaments que el tenen) o crear una taula local per a la llengua. "Si volem garantir que tothom, visqui on visqui, tingui accés a la llengua, necessitem els municipis al centre com a protagonistes d'aquest moviment", ha reflexionat el president d'Òmnium abans de donar pas als representants de les entitats: Jaume Oliveras, vicepresident de l'ACM, Marc Sanglas, de la FMC, Joan Solà, president de l'Associació Catalana de Micropobles i Salvador Coll, el nou president de l'Associació Catalana de Municipis.
Diferències entre micropobles i municipis més grans
En l'exposició de motius de les tres mocions, s'insisteix en el fet que la llengua es troba "en una cruïlla decisiva", amb un descens dels parlants, però amb una gran quantitat de persones que volen accedir a la llengua. "Malgrat les dificultats, la voluntat d'aprendre el català és viva i clara, hi ha interès per aprendre la llengua i voluntat d'utilitzar-la, però manquen espais i recursos", reflexionen. La moció proposa que els ajuntaments o els consells comarcals en qüestió s'adhereixen al moviment, que engloba desenes d'entitats i també que dugui a terme una sèrie d'accions per garantir que les persones que volen aprendre català ho puguin fer.
En els municipis que superen el miler d'habitants la moció recull un acord per ampliar l'oferta pública de cursos de català al municipi i adaptar-la a la demanda local. En canvi, en els municipis que no arriben a aquesta xifra d'habitants, l'acord inclou instar a la Generalitat i a la resta d'institucions a "reforçar els recursos destinats a l'ensenyament de català als municipis petits". En tots dos casos, demanen quantificar la xifra de persones que volen aprendre o millorar el seu català, en col·laboració amb altres institucions.
El punt de vista dels municipis
Jaume Oliveras, de l’Associació Catalana de Municipis, ha assegurat que aquests han de ser la “punta de llança per posar el català al centre del debat polític i social, mentre que Senglas, de la Federació Catalana de Municipis ha assegurat que la llengua ha de ser el principal element de cohesió del país en un moment en què arriba a viure a Catalunya molta gent vinguda d’arreu del món. Joan Solà ha destacat el punt de vista “rural” de les mocions, recordant que els recursos i la situació que tenen aquests pobles no és comparable amb la de les ciutats, tampoc en matèria lingüística. Al seu torn, Salvador Coll, nou president de l’Associació de Municipis per la Independència ha destacat que aquest no és un gest simbòlic, sinó que va més enllà: “Hem de passar a l’acció”, ha assegurat en matèria de defensa de la llengua, tot recordant els atacs sistèmics que aquesta pateix.