El líder de Podemos, Pablo Iglesias, només passarà un dia a Catalunya de les dues setmanes de campanya electoral. Serà aquest dissabte, en un gran acte a Arc de Triomf, en què també hi assistirà la cara visible d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra. Així ho va confirmar l’equip de campanya d’En Comú Podem, el dia en què van compartir amb la premsa quins actes, estratègia i resultats s’havien fixat per les generals del 26-J.

Que Iglesias hagi anat reduint la seva presència en territori català no és casual, i obeeix a una estratègia dels comuns per tal de marcar distàncies amb la candidatura estatal. De fet, l’acte en sí, de matriu “plurinacionalista”, ja és una demostració que Iglesias no és part de l’actor polític, sinó una aliança, en aquest cas de l’Estat.

El 27S, quan el podemista va arribar a passar almenys en cinc ocasions per Catalunya, fins i tot la llavors secretària general de Podem, Gemma Ubasart, va criticar-ne "l'excés". "No hem sabut dosificar les intervencions de dirigents estatals. És rellevant que vinguin i un valor afegit, però la seva presència va ser massa destacada", va reblar aleshores, lamentant que va treure pes a "l'eix nacional". 

El grup propi

A partir d'aquest punt, la xifra de visites ha anat patint una baixada exponencial. De 5 al setembre, a 3 al desembre i a una ara el juny. I malgrat tot, no arriba a zero, que és el que haurien volgut alguns dels integrants de la confluència, amb l’objectiu de tenir més autoritat per confrontar-se contra una eventual Mesa del Congrés que vulgui bloquejar-los el grup propi. Una de les coses a què es pot agafar l’òrgan parlamentari és a aquesta participació conjunta en actes, per justificar que no han competit entre ells electoralment i que, per tant, no poden tenir grups separats.

Però Podem a Catalunya no estava disposat a arribar a aquest punt. De fet, va ser una de les discussions que van tenir lloc al sí de les negociacions amb ICV, BComú, Equo i EUiA. Apartar fins a tal punt la figura d’Iglesias hauria estat entès com una humiliació i una falta de respecte. Tampoc van arribar a acceptar incorporar-se com a independents al partit instrumental, renunciant a què el seu logo aparegués als cartells i propaganda de campanya.

L’alternativa

De moment, la solució que es va trobar a Podemos per la passada legislatura és dividir el temps d’intervencions entre les confluències territorials (amb Compromís despenjant-se i anant al grup mixt), així com llibertat de vot i presència en les negociacions per un govern. Però, tot i que Xavier Domènech hagi assegurat recentment que s’hi ha trobat “còmode”, la realitat és que voldrien la independència total.

El que acabarà passant no està clar. Els diversos candidats de la confluència han admès en els últims mesos que tot es tracta d’una decisió política. Faltarà per veure si en aquesta ocasió, si es fa realitat el sorpasso, el PSOE canvia de parer i s’avé a fer possible allò que durant anys i anys han reclamat els seus socis del PSC sense èxit.