Avions militars espanyols es reincorporaran a la missió de l’OTAN Policia Aèria al Bàltic el proper mes d’abril, un cop s’ha aixecat el càstig que els va deixar en terra l’any passat arran del llançament accidental d’un míssil sobre l’espai aeri d’Estònia, pais que va forçar la suspensió dels vols espanyols en el seu espai aeri.

Segons ha avançat El Confidencial Digital, Espanya ha subscrit un acord amb Lituània per participar en una nova missió de control aeri en els països bàltics pel qual sis caces Eurofighter es desplaçaran a aquest país el 26 d’abril per començar a realitzar missions a partir de l’1 de maig i fins el 31 d’agost. Els aparells aterraran a la base lituana de Šiauliai.

El retorn dels caces espanyols arriba després que el 7 d’agost de 2018, un Eurofighter Typhoon 2000 va disparar accidentalment un míssil en espai aeri d'Estònia, un fet que va provocar la reacció contundent del govern estonià, que va forçar l’OTAN a suspendre els vols dels aparells de bandera espanyola. El càstig es va mantenir fins a la fi de la missió, l’1 de setembre del 2018.

Arran d’aquells fets, el ministre de Defensa estonià, Juri Luik, va qualificar el llançament del míssil com un cas "extremadament rar i lamentable", mentre que el primer ministre, Jüri Ratas, va demanar una investigació urgent de l’incident.

Moneda de canvi contra l’independentisme

Espanya manté una forta presència militar als països bàltics, dins d’operacions conjuntes tutelades per l’OTAN per vetllar per la seguretat d’Estònia, Letònia i Lituània en la seva frontera amb Rússia. Amb tot, el desplegament militar espanyol forma part de la sèrie de contraprestacions que en el seu moment va admetre l’exministre espanyol d’Exteriors José Manuel García-Margallo, que va reconèixer que les forces militars espanyoles s’utilitzen com a moneda de canvi per aconseguir restar suports internacionals a l’independentisme català.

Margallo va revelar, a la primavera del 2017, que s’estava duent a terme una política de favors i contrafavors a escala internacional per limitar la internacionalització del procés català i va admetre que entre aquests intercanvis de cromos s’incloïa la presència militar, i que específicament aquesta carta es jugava als Països Bàltics —Estònia, Letònia i Lituània—, tres repúbliques exsoviètiques que, a causa de la seva independència respecte a la Unió Soviètica als anys noranta del segle XX, havien mostrat les seves simpaties cap al sobiranisme català.