L'entitat Casa Macià, que té cura de la casa del president Francesc Macià a Prats de Molló (Vallespir), ha difós aquest dijous a la xarxa un vídeo històric de la televisió francesa France3, que explica els orígens de la tradició de la Flama del Canigó, lligada als focs de Sant Joan. 
 

🔥 Flama del Canigó 2023 a Barcelona: Recorregut i horari per la revetlla de Sant Joan
 

Així ho explica la televisió francesa, amb una narració en llengua catalana i imatges en blanc i negre de l'Institut Nacional de l'Audiovisual francès. "El 1955, un català del Vallespir, Francesc Pujade, d'Arles de Tec, inspirat pel poema de Jacint Verdaguer, va instaurar el costum d'encendre el foc de Sant Joan a la pica del Canigó i, des d'allà, repartir la flama. Aquest costum es va popularitzar ràpidament, primer a tot Catalunya Nord. L'any 1966, malgrat la dictadura franquista, la flama va travessar clandestinament la frontera, i des de llavors es va començar a estendre per tots els Països Catalans", detalla. 

Al poema Canigó, hi ha una referència metafòrica a l'apagada de la llàntia del monestir de Cuixà, provocada per les malvestats històriques, i que també pot ser una referència indirecta a la llàntia del temple de Jerusalem que els jueus van trobar mig apagada el 164 aC després de l'ocupació dels grecs, i que es va transformar en la Festa de les Llums o Hanukah. 

Aquest és el text del poema de Verdaguer amb la interpretació de Lluís Soler:

Actes previstos

La Flama del Canigó serà rebuda a les 12 hores al Parlament per la presidenta Anna Erra, i després de diversos parlaments hi haurà una ballada de gegants a càrrec de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i dels Gegants de Corbera de Llobregat. Des d'allà es repartirà la flama per tot Catalunya per encendre al vespre les fogueres de Sant Joan.

En el cas de Barcelona, l'Ajuntament també ha previst una rebuda a la tarda. La flama sortirà del Camp Nou a les 17 hores i farà un recorregut per la ciutat fins a la plaça Sant Jaume, pels carrers Arístides Maillol, Riera Blanca, Creu Coberta, plaça d’Espanya, Gran Via, plaça de la Universitat, carrer de Pelai, la Rambla, passeig de Colom, Via Laietana i carrer de Jaume I.

A les 17:45 serà rebuda a la plaça amb la sortida de l’Àliga, els Capgrossos Macers i els Gegants de la Ciutat al so de la cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, s'encendrà el peveter i els Castellers de Barcelona faran un pilar d'honor. A les 18 hores hi haurà ​balls de l’Àliga, dels Capgrossos Macers i dels Gegants de la Ciutat, després es llegirà el missatge, escrit pel conseller exiliat Lluís Puig, i es repartirà per a les fogueres de la capital catalana.