El cònsol espanyol a Escòcia, Miguel Ángel Vecino, tenia una instrucció ben clara: “Cal impedir totalment la presència catalana”. Així li ho va traslladar l’equip del Ministeri d’Exteriors el novembre del 2018, que li va recordar que la seva activitat era “primordialment política”. Aquest veto incloïa tot tipus de presència catalana, també la cultural, com ara la participació catalana en un festival de cinema. Aquestes instruccions les va rebre set mesos abans de ser cessat argumentant que s’havia sortit del seu paper.

Les ordres de Borrell al seu cònsol a Edimburg consten en la demanda de Vecino contra el Ministeri pel seu cessament, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. El diplomàtic va ser cessat de les seves funcions el passat mes de juny després d’afirmar que Espanya no vetaria l’entrada d’una hipotètica Escòcia independent a la Unió Europea. L’explicació oficial va ser “haver-se extralimitat en les seves funcions perquè un cònsol no té funcions polítiques”. Curiosament, segons la demanda presentada davant del Tribunal Superior de Madrid, és això el que li van encarregar. La denúncia contenciosa-administrativa consta de 80 annexos que documenten el contingut.

Abans d’incorporar-se al seu càrrec, el 18 d’octubre del 2018, Miguel Ángel Vecino va dinar al restaurant El Soportal de Madrid amb Camilo Villarino, director de gabinet de Josep Borrell. L’objectiu era donar-li instruccions, i Villarino va advertir que Escòcia era “el principal refugi i suport dels secessionistes catalans”. En aquest context, segons la demanda, “el ministre estava molt interessat en tot el que passava a Escòcia i que havia de desenvolupar una tasca primordialment política, amb la finalitat d’intentar acabar amb la protecció que els secessionistes gaudeixen a Escòcia”.

Durant aquella trobada, Villarino va insistir que la seva “activitat política” havia de ser “absolutament prioritària”. Una frase no va deixar lloc a dubtes: “Cal impedir totalment la presència catalana a Escòcia”. Segons el relat de la demanda judicial, el futur cònsol va preguntar al cap de gabinet de Borrell què volia dir exactament “tota presència catalana”. Ell li va respondre sense embuts: “Doncs tota, sense excepció, perquè no podem arriscar-nos que se’ns colin secessionistes”. En el mateix dinar li va ordenar “vigilar” l’activitat del PNB, dels qui “no ens refiem ni un pèl”, una informació que va avançar VozPopuli.

Per què havia de fer el cònsol i no l’ambaixador aquesta tasca política? Villarino va assegurar que l’ambaixador a Londres, Carlos Bastarreche, era “una persona molt especial”, que no acceptava ordres de ningú i que a més “odiava tot el que fos nacionalista, tant català com escocès”. De fet, en tres anys al Regne Unit, no havia sortit de Londres. Ni tan sols per fer una visita de cortesia a la ministra principal d’Escòcia, “a qui menysprea”. Tampoc no havia anat ni a Gal·les ni a Irlanda del Nord.

“Frenar i fins i tot eradicar”

En els dies posteriors al dinar amb Villarino, el cònsol a Edimburg també va veure’s amb Jorge Romeu, encarregat de la carpeta catalana dins del gabinet del ministre Borrell.  Li va reiterar el mateix missatge que Villarino i li va dir que no dubtés a trucar-lo els cops que fes falta, perquè frenar “i fins i tot eradicar” la presència independentista a Escòcia era “una absoluta prioritat en la seva gestió a Edimburg”.

L’encarregat de Catalunya va justificar l’augment de l’activitat política en la passivitat interior. “Durant l’època del Partit Popular no s’ha fet res. Jo estava a La Moncloa i a Rajoy no li importava res del que es pensés d’Espanya a l’exterior i es limitava a dir ‘que diguin el que vulguin, ja es cansaran’”, va assegurar Jorge Romeu. I va afegir: “Però no podem seguir així i el ministre (Borrell) considera que combatre el nacionalisme és una prioritat de la seva política exterior i Escòcia és una peça clau en la seva estratègia”.

Catalunya, ni en festivals de cinema

Ja en el càrrec a Edimburg, el desembre del 2018, el cònsol Vecino va intentar contactar sense èxit amb l’encarregat de Catalunya al Ministeri. L’assumpte era “un festival de cinema en el qual participava Catalunya”. Tenint en compte les instruccions que havia rebut abans d’incorporar-se, volia confirmar que quan li van dir d’impedir “tota” presència catalana a Escòcia, no hi havia cap excepció. Jorge Romeu li va confirmar que no hi havia “cap excepció” perquè “era imprevisible saber per on podia atacar el secessionisme”. Calia estar “previngut en tots els aspectes”.

Com va avançar VozPopuli, i consta en la demanda judicial, el Ministeri també va aconseguir desactivar una visita del Parlament de Catalunya a Escòcia un mes abans de les eleccions generals del 28-A. El departament de Borrell va saber gràcies a una “informació reservada” que Josep Costa, vicepresident de la cambra catalana, preparava el viatge durant el judici del procés. Les autoritats espanyols van pressionar les escoceses, argumentant una “intromissió” en els comicis, i la cita va ser finalment ajornada.