Quan un polític desperta simpatia visceral, però no tanta com per guanyar-se el teu vot, un dels llocs comuns que es deixen caure és: “Me n'hi aniria a fer unes canyes”. Perquè, quan parlem de política, només estem disposats a perdonar vides si les perdonem a la barra. Entaulats, si menys no. L’últim cop que Xavier Trias i Ada Colau van perdonar-se les seves respectives existències va ser a El Racó d’en Cesc, on esmorzaren el gener d’enguany. “Em deu una invitació”, bromeja Trias durant el segon cara a cara amb ElNacional.cat, “perquè al gener vaig pagar jo. Si soc alcalde, però, el primer que faré serà tornar a convidar-la”.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya
🟡 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona
En el context actual, l'única promesa electoral que un polític català pot fer sense por als eventuals retrets per incompliment és la voluntat de cortesia. La cortesia és l'única cosa que no depèn de Madrid. Per això, si Trias guanya, El Racó d’en Cesc tindrà una reserva més. Per això, si Trias guanya, rebrà Felip VI cada cop que el cap de l’estat visiti la ciutat. “Estic a favor de l’educació”, deia el cap de llista de Trias per Barcelona al Palau Macaya, preguntat per si, amb ell al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, el ghosting al rei espanyol continuaria produint-se. I ara.
“La independència de Catalunya és una aspiració que tenim molts ciutadans, i hem de deixar clares les nostres posicions, però també entrar en una situació diferent, de rigor”.
Si el partit que representa Trias, tradicionalment, basculava seny i rauxa per gestionar el poder, la lectura que l’equip de l’alcaldable juntaire sembla haver fet a l’hora de dissenyar la campanya és que, de rauxa, el partit ja fa deu anys que en va ple. Digues-li l’antiga Convergència, digues-li Junts-pel-que-toqui, digues-li Trias per Barcelona: no hi queda gel, ni endorfines, i totes les converses estimulants s’han fos; només queda recollir i escombrar. Xavier Trias ha dedicat bona part del col·loqui del polític amb Jofre Llombart a parlar precisament de neteja i seguretat. Esborrar grafitis i foragitar dealers de narcopisos.
Després de deu anys d’aventura, sembla voler dir Trias, ara només ens cal ordre.
Trias té la intuïció que si es pot posar la vida al centre, també es pot posar al centredreta
Xavier Trias té 76 anys, un tremolor a la mà esquerra que ha fet evident alçant-la a càmera, i la intuïció que la pulsió extractiva de la vulnerabilitat no té per què ser un patrimoni exclusiu de l’esquerra. Que si es pot posar la vida al centre, també es pot posar al centredreta. Perquè potser la nova política està de davallada, però no la seva retòrica, ni tampoc la seva forma d’articular-se: "Anant només amb Junts”, es defensava Trias de les acusacions d’estar amagant les sigles de partit, “no ens hauria donat suport el PDeCAT, Demòcrates o Moviment d'Esquerres; em faria perdre l’oportunitat de sumar”.