L’opinió de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre si es va fer correctament o no l’aixecament de la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que van ser eurodiputats de Junts entre el 2019 i el 2024, ha quedat ajornada fins al 4 de setembre. Segons estava previst, Maciej Szpunar havia de fer pública la seva opinió —que no és vinculant, però que sovint marca el camí de la sentència final— el pròxim dijous 26 de juny. Però fonts del mateix tribunal europeu han confirmat que s’ha posposat i es farà pública al setembre. El TJUE té sobre la taula una demanda interposada pels tres exeurodiputats contra el Parlament Europeu, per haver-los retirat la immunitat el març del 2021 a petició del Tribunal Suprem espanyol, que volia jutjar-los pels fets relacionats amb l’1 d’octubre, incloent-hi els delictes de sedició, malversació i desobediència.
Puigdemont, Comín i Ponsatí van impugnar la decisió i van portar el cas als tribunals de Luxemburg, argumentant que el procediment parlamentari no havia estat regular i que s’havien vulnerat drets fonamentals. Tot i que cap dels tres forma actualment part del Parlament Europeu —Comín, tot i ser elegit en les darreres eleccions, no ha pogut accedir a l’escó per no haver jurat la Constitució—, la causa judicial continua en marxa.
El tema del suplicatori va generar una gran polèmica entre el 2020 i el 2021, ja que va coincidir amb el tercer intent de l’Estat espanyol per aconseguir l’extradició de Puigdemont, Comín i Ponsatí, que llavors residien a Bèlgica. La retirada de la immunitat es considerava un pas clau per poder reactivar les ordres europees de detenció i avançar judicialment en les causes obertes. Tot el procediment va estar fortament condicionat per la càrrega política del cas i per una atenció mediàtica molt elevada.
Tres casos ben diferents
Actualment, la situació personal i judicial de cadascun d’ells ha canviat. Puigdemont i Comín continuen a l’estranger i el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, s’ha oposat a aplicar-los l’amnistia, mantenint actives les ordres de detenció a escala estatal per l’acusació de malversació. Tot i això, de moment no ha reactivat les euroordres per demanar la seva extradició.
Clara Ponsatí, en canvi, va tornar a Catalunya la primavera del 2023, després de la derogació del delicte de sedició. En quedar només l’acusació per desobediència —un delicte que no comporta penes de presó—, va deixar de tenir motius per continuar exiliada. Tot i que la fiscalia defensa que se li hauria d’aplicar l’amnistia, Ponsatí encara espera ser jutjada i el seu cas no s’ha arxivat.
A hores d’ara, tant Puigdemont com Ponsatí ja no són eurodiputats, de manera que el que resolgui Luxemburg sobre la seva antiga immunitat no afectarà directament el seu estatus judicial actual. El cas de Comín és una mica diferent, perquè sí que va ser escollit a les últimes eleccions europees, però no ha pogut accedir al càrrec perquè l’Eurocambra no el reconeix com a eurodiputat, ja que no ha jurat la Constitució espanyola. Aquesta situació genera una nova derivada judicial que encara està pendent de resolució.