Ara fa un any i una setmana, el Parlament es va constituir després de les eleccions del 12 de maig i va començar la quinzena legislatura. En aquella jornada, va ser elegit president de la cambra catalana Josep Rull, amb els vots dels partits independentistes. També de dos diputats a l'exili que van tornar a ser elegits en les darreres eleccions, Carles Puigdemont i Lluís Puig. Aquell dia, la Mesa d'Edat (també amb majoria independentista i presidida per Agustí Colomines) va acordar permetre els seus vots delegats, que, per altra banda, no van ser determinants per a elegir la nova Mesa. No eren els únics diputats exiliats, també ho estava Ruben Wagensberg, a Ginebra i investigat per la causa del Tsunami Democràtic que es va haver d'arxivar per un error del jutge. Wagensberg, que estava de baixa, va tornar a mitjans de juliol de l'any passat, amb Marta Rovira i la resta d'investigats. A principis d'any, davant del recurs de 15 diputats del PP a la cambra, ja havien estat anul·lats en una sentència del Tribunal Constitucional. Ara, el mateix tribunal ha impugnat l'acord de la Mesa, davant d'un recurs de Vox.
Puigdemont i Puig, dos diputats que "han decidit eludir l'acció de la jurisdicció espanyola"
La sentència del Constitucional recorda la jurisprudència "reiterada" del TC sobre l'exercici del dret de vot dels representants parlamentaris "de forma personal i presencial". Les excepcions a la norma, afegeix, no inclouen l'exercici del vot delegat d'un parlamentari "que voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció espanyola i sobre el qual pesa una ordre judicial de crida i cerca, situació en què es troben els diputats Carles Puigdemont i Lluís Puig". Per aquest motiu, el TC "constata que no concorria causa justificada per autoritzar la delegació del vot d'ambdós diputats", per la qual cosa "s'estima vulnerat el dret fonamental dels diputats del grup parlamentari Vox a Catalunya a exercir les funcions representatives en condicions d'igualtat".
En el cas del recurs del PP, que es va resoldre al març, el Tribunal Constitucional va impugnar l'acord d'elecció de la Mesa del Parlament i l'acta del president de la cambra que la declarava constituïda comptabilitzant els vots de Puig i Puigdemont. Una de les primeres decisions que es va prendre al Parlament un cop constituïda la cambra va ser aprovar un canvi de reglament. Aquest habilita el vot telemàtic i ampliar els supòsits per a la delegació de vot. També va permetre que la CUP pogués tenir un grup parlamentari propi i no hagués d'estar al grup mixt amb Aliança Catalana, tot permetent que se cedissin diputats de manera reversible.