Òmnium Cultural, juntament amb cinc ajuntaments de la Catalunya Nord, ha interposat un recurs davant del Consell d'Estat francès per impugnar la prohibició de fer servir el català durant els plens municipals. L’entitat presidida per Xavier Antich porta així la qüestió al màxim òrgan judicial de l’estat francès, després que tant el Prefecte dels Pirineus Orientals com els tribunals administratius de Montpeller i Tolosa ratifiquessin la mesura que impedeix l’ús del català. En el recurs, Òmnium argumenta que aquesta prohibició suposa una vulneració directa de la llibertat d'expressió dels càrrecs electes, un dret recollit tant a l’article 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans com a l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Xavier Antich ha denunciat públicament que alguns tribunals intenten relegar el català a una posició secundària amb la intenció d’erosionar la identitat catalana, una actitud que, segons ell, reforça el discurs del populisme i de l’extrema dreta, cada cop més presents a la Catalunya Nord, a França i a tot Europa. Per aquest motiu, ha defensat la importància de preservar la llengua, la cultura, la cohesió social i la nació catalana a través dels drets fonamentals i dins les institucions, per contrarestar aquests valors autoritaris. També ha assegurat que Òmnium continuarà combatent els discursos d'odi que volen minoritzar la llengua i cultura catalanes, i que seguiran enfrontant-se, si cal, a l’Estat francès perquè el català es pugui parlar lliurement en l’àmbit públic sense cap mena de discriminació.

Llibertat d'expressió

El recurs presentat sosté que la llibertat d'expressió inclou tant el contingut del que es diu com la llengua en què s’expressa, especialment quan es tracta de la llibertat d’expressió política dels representants elegits democràticament.

A més, Òmnium defensa que l’article 2 de la Constitució francesa, on es declara el francès com a llengua oficial de l’Estat, no hauria d’interpretar-se com una prohibició a l’ús del català o d’altres llengües minoritzades. Considera que cal interpretar-lo conjuntament amb altres principis constitucionals, com la llibertat d'expressió, i amb l’article 75, introduït el 2008, que reconeix les llengües regionals com a part del patrimoni de França. Segons Òmnium, el marc legal francès no inclou cap norma que impedeixi la convivència del català —o d’altres llengües com el cors, el bretó o el basc— amb el francès.

Els reglaments municipals

L’any 2022, els municipis d’Elna, Portvendres, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i Banys d’Arles van modificar els seus reglaments per permetre l’ús del català als plens. Aquesta modificació, que exigia que les intervencions en català fossin traduïdes al francès, va desencadenar l’actual litigi judicial. Tot i aquesta precaució, tant el Prefecte com els tribunals administratius de Montpeller i Tolosa van rebutjar el canvi, mantenint la prohibició d’utilitzar el català i, a més, impedint qualsevol debat oral en aquesta llengua. Òmnium considera que els ajuntaments de la Catalunya Nord han de tenir el dret de fer servir el català en l’exercici de les seves funcions institucionals.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!