Les ombres en la relació CNI-Imam centren les conclusions de Junts i ERC sobre la comissió del 17-A

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han registrat aquest dimarts al Congrés dels Diputats les seves conclusions sobre la comissió d’investigació dels atemptats del 17-A de Barcelona i Cambrils que s’ha celebrat aquesta legislatura. Les dues formacions independentistes denuncien les ombres i els nombrosos interrogants sobre la relació entre el CNI i l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. Els dos grups corroboren que hi va haver una fallida de coordinació entre cossos de seguretat, i asseveren que els Mossos d’Esquadra haurien d’haver estat informats del seguiment que s’estava fent d’Es Satty per part dels serveis espanyols. També lamenten el tracte insuficient que han rebut les víctimes i, a grans trets, acusen l’Estat espanyol d’haver tingut una actuació negligent en els atemptats que van produir-se a Catalunya només un mes i mig abans del referèndum d’autodeterminació de l’1-O. 

El grup parlamentari de Míriam Nogueras lamenta que “no ha estat acreditada de forma indubtable” la mort d’Es-Satty en l’explosió de la casa d’Alcanar i també proposen reformar la Llei de Secrets Oficials; dos elements que els republicans no mencionen en les seves conclusions. Però hi ha màxima coincidència en la denúncia de la poca transparència que ha tingut l’Estat espanyol. Esquerra Republicana sentencia, ras i curt, que “el dret a saber la veritat no ha estat plenament satisfet” perquè “continuen existint zones d'ombra sobre la relació entre Es Satty i el CNI, la naturalesa exacta dels contactes, la seva durada, els responsables, els eventuals pagaments i els motius pels quals aquesta informació no es va compartir amb els Mossos d'Esquadra”. Aquest últim punt “evidencia una fallida en la coordinació, lleialtat institucional i prevenció que cal davant d'amenaces terroristes”.

Junts, en un document signat per la diputada Pilar Calvo, afirma que la comissió ha pogut demostrar la relació —que sempre havia estat negada— entre Es Satty i els serveis d'intel·ligència espanyols. El CNI el va captar a la presó de Castelló a canvi de no expulsar-lo, li va facilitar un telèfon de contacte i li va arreglar contractes laborals ficticis per acreditar arrelament. En un document signat pel diputat Francesc-Marc Álvaro, els republicans destaquen que els serveis d’intel·ligència espanyols “disposaven de prou elements” per considerar l’imam de Ripoll “susceptible d'un control i una avaluació més rigorosos”. Destaca que, com a mínim, sabien que “havia estat condemnat per tràfic de drogues, que havia complert condemna a la presó de Castelló, que tenia o havia tingut un expedient d'expulsió, i que podia tenir interès operatiu com a possible font d'informació”; motiu pel qual “agents del servei s'hi van entrevistar i en van fer un seguiment posterior”. 

El grup parlamentari capitanejat per Gabriel Rufián també admet que no ha pogut quedar acreditat que hi hagués prèvies sospites sobre la vinculació d’Es Satty amb entorns gihadistes i terroristes. Però això, de la mateixa manera, permet a ERC concloure que “la gestió institucional de la informació disponible sobre ell va ser insuficient”. És a dir, que es pot apreciar “una actuació presumptament negligent”.

Junts, per la seva banda, conclou que mantenir classificada la informació sobre Es Satty i el CNI tenia com a única finalitat protegir responsables polítics i policials. El document entregat pel PSOE, al qual també ha tingut accés ElNacional.cat, adopta un to de balanç positiu de la gestió: destaca les millores fetes des del 2017, valida l'actuació dels Mossos i no qüestiona cap actuació dels serveis d'intel·ligència.

Les víctimes

A parer dels republicans, les víctimes dels atemptats del 17-A “han rebut sempre una resposta institucional insuficient i gens transparent”. “El tracte ha estat deficitari en la recepció d'informació, en l’assistència durant i posterior, en les facilitats per tramitar expedients, així com la percepció d'ajudes, entre d’altres”, afegeix Álvaro, que també destaca que els afectats han de rebre “garanties de no repetició”. Per últim, afegeix que “la prevenció de la radicalització violenta exigeix polítiques públiques integrals, no només vigilància policial”. Junts també lamenta el tracte insuficient que han rebut les víctimes i proposa millorar-lo amb reformes legislatives.