L'economista Santiago Niño Becerra ha explicat el que ofereixen els Països Baixos a Ferrovial i que en canvi Espanya no té, i atribueix això la seva decisió de marxar de l'Estat Espanyol. Segons Niño Becerra, el que vol Ferrovial és cotitzar de forma directa als Estats Units, i això només pot fer-ho en una borsa connectada directament amb el sistema borsari USA. Només ofereix aquest servei la borsa Euronext, que és el resultat de la fusió de les borses de París, Amsterdam i Brussel·les. Per tant, si l'empresa es trasllada als Països Baixos podrà entrar a la borsa americana.

Niño Becerra ha recordat que quan el govern espanyol argumenta que des d'Espanya es pot cotitzar als EUA, parla en realitat d'una altra cosa. "Pel que fa al trasllat de la companyia Ferrovial als Països Baixos penso que no s'han explicat les coses amb prou claredat. Quan el Govern d'Espanya diu que una empresa establerta a Espanya pot cotitzar als Estats Units té raó, però ho ha de fer a través del certificat ADR (American Depositary Receipt), un mecanisme que permet a inversors dels Estats Units negociar en dòlars amb les accions de companyies que tinguin el certificat a les Borses dels països on estiguin establertes; és, doncs, una cotització indirecta. Ferrovial, en canvi, el que vol és cotitzar de forma directa als EUA i per això ho ha de fer en una Borsa connectada directament amb el sistema borsari dels Estats Units. I la Borsa que compleix aquest requisit és Euronext, la Borsa que és resultat de la fusió de les Borses de París, Amsterdam i Brussel·les", afegeix.

"I per què aquest interès que té Ferrovial? Doncs perquè 1) cotitzant directament als EUA atraurà molt més capital dels Estats Units, lloc on rau la majoria del seu negoci, i 2) perquè cotitzant als EUA pot optar a formar part d'un índex borsari dels EUA. És clar?", apunta.

La junta d'accionistes de Ferrovial va aprovar formalment dijous el trasllat de la seu a la capital holandesa i va desoïr la pressió del govern de Pedro Sánchez en contra de l'operació. El suport a la sortida d'Espanya va ser massiu, amb un 93,3 % dels assistents a favor i només un 5,8% en contra. Això significa que la pràctica unanimitat d'inversors internacionals de Ferrovial van preferir marxar als Països Baixos, i per tant no era una iniciativa individual del president de Ferrovial com li retreia el govern espanyol. El baix percentatge en contra apuntava al fet que amb prou feines Leopoldo del Pino, enfrontat al seu germà, el president de l'empresa, s'oposava a l'operació.