Els grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP han registrat una proposició de llei per reformar en profunditat el Reglament del Parlament de Catalunya amb l'objectiu de reforçar els deures dels diputats i desplegar un règim sancionador més clar, detallat i efectiu. El text, estructurat en nou articles, suposa un pas més en la regulació de la conducta parlamentària i busca donar resposta a episodis recents de tensió i polèmica dins de l'hemicicle. La reforma introdueix, en primer lloc, una delimitació més precisa dels deures dels diputats. Entre aquests, es reforça l'obligació de mantenir una actitud "exemplar i respectuosa" i s'explicita la prohibició d'utilitzar llenguatge ofensiu, vexatori, discriminatori o que pugui incitar a l'odi. També es posa l'accent en evitar conductes d'assetjament o assenyalament reiterat contra altres membres de la cambra, una qüestió que fins ara no estava desenvolupada amb tant detall normatiu.
Els límits de les faltes lleus, greus i molt greus
Un dels eixos centrals de la proposició és la classificació de les infraccions en tres nivells: lleus, greus i molt greus. Les faltes lleus inclouen expressions inadequades o faltes de respecte puntuals; les greus, conductes reiterades o manifestacions que puguin vulnerar la dignitat d'altres diputats o col·lectius; i les molt greus abasten situacions d'assetjament sistemàtic o discurs clarament incitador a l'odi. En paral·lel, el text concreta el catàleg de sancions. Aquestes van des de l'amonestació pública —la mesura més suau— fins a multes econòmiques que poden oscil·lar entre els 600 i els 12.000 euros en funció de la gravetat de la infracció. En els casos més greus, també es preveu la possibilitat de restringir temporalment la participació del diputat en determinades activitats parlamentàries, com ara delegacions o representacions institucionals.
La reforma també regula amb més precisió el procediment sancionador. S'estableix un sistema més garantista, amb fases d'instrucció, audiència i resolució, i es reforça el paper de la Mesa del Parlament com a òrgan competent per imposar sancions. Al mateix temps, es dota de més pes a la Comissió de l'Estatut dels Diputats, que actua com a instància d'anàlisi i proposta. Un altre element rellevant és la voluntat d'elevar aquest règim disciplinari a rang legal, amb l'objectiu de donar-li més solidesa jurídica i evitar interpretacions discrecionals. Fonts parlamentàries subratllen que es tracta de "clarificar regles del joc" i garantir un equilibri entre la llibertat d'expressió dels diputats i el respecte institucional.
Un context marcat per la polèmica
La iniciativa no es pot desvincular del context immediat. L'endemà del registre de la proposició, la Mesa del Parlament va acordar amonestar públicament la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, i el portaveu de Vox, Joan Garriga, per haver vulnerat el codi de conducta. Els dictàmens de la Comissió de l'Estatut dels Diputats van concloure que tots dos havien incorregut en una falta lleu per no mantenir una actitud respectuosa. En el cas d'Orriols, per les seves declaracions contra la diputada d'ERC Najat Driouech; en el de Garriga, tant per les seves paraules sobre Lluís Companys com per insults dirigits als socialistes en ple.
Malgrat que el marc actual permet sancions econòmiques, la Mesa va optar per la via més suau i va imposar únicament una amonestació pública. Aquesta decisió ha estat interpretada per diversos grups com una mostra de les limitacions del sistema vigent. A més, la comissió ha obert nous expedients a diputats de Vox per declaracions semblants, fet que evidencia, segons fonts parlamentàries, la necessitat de disposar d'un marc més robust i dissuasiu.
Amb aquesta reforma, els principals grups del Parlament volen establir un nou marc de convivència dins de la cambra, en què la llibertat d'expressió continuï garantida, però amb límits més definits davant discursos d'odi o actituds que degradin el debat democràtic. L'objectiu final és evitar que es repeteixin episodis recents i reforçar la credibilitat institucional del Parlament, en un moment en què el to del debat polític es troba sota escrutini.