L’execució de Salvador Puig Antich el 2 de març del 1974 va ser un revulsiu per a la lluita antifranquista, en un context en que el règim franquista era capaç de demostrar la seva capacitat assassina. Tot i que la mort de Puig Antich va ser inevitable i que la resposta ciutadana va ser menor del que es podria haver esperat, no és menys cert que l’antifranquisme clandestí va intentar mobilitzar-se en la defensa de Puig Antich i la resta dels militants del MIL. Segons es desprèn de documents històrics procedents de l’arxiu personal d’un antic membre de Comissions Obreres, organitzacions com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el mateix sindicat CCOO van fer sentir la seva veu en defensa de Puig Antich.
Cal tenir en compte que l’assassinat de Puig Antich no es pot destriar del context polític del moment, amb fets específics com la detenció de 113 membres de l’Assemblea de Catalunya el 28 d’octubre de 1973, o l’atemptat contra Luis Carrero Blanco, president del govern espanyol, assassinat per ETA el 20 de desembre d’aquell mateix any. Precisament, l’atemptat contra Carrero Blanco va ser el ressort que el règim franquista necessitava per maximitzar la seva actitud repressiva i exemplificar-la en la doble execució del 2 de març sobre Salvador Puig Antich i l’encara més infortunat Heinz Ches. Però també cal tenir present que el 3 d’abril del 1973 la policia franquista va assassinar Manuel Fernàndez Màrquez, treballador de la Central Tèrmica del Besòs, durant la repressió de les mobilitzacions sindicals per millores salarials i socials. “En cap cas crèiem que el règim s’acabava, la sensació era que teníem Franco per a molts anys i el règim no estava derrotat”, apunta l’antic militant en declaracions a ElNacional.cat.
En tot cas, la clandestinitat antifranquista es va mobilitzar, en un context en que a les fàbriques s’intentaven organitzar assemblees reivindicatives i l’octaveta, impresa en clàssiques vietnamites -impremtes rudimentàries però efectives per a la clandestinitat pel seu petit format i la seva mobilitat- es va convertir en un element habitual de la lluita clandestina. En un d’aquests fulls volants signat pel PSUC amb data del 9 de desembre del 1974 però que, pel contingut, salta a la vista que es tracta d’un error i que la data correcta és el 9 de desembre del 1973, s’apunta que la pena de mort demanada pel tribunal militar contra Puig Antich -escrit Puig Antic, sense l’hac final- és una “monstruosa petició”, dirigida a “intimidar a la classe obrera”.
“No a la pena de mort”, “Salvem de la mort a Puig Antich”, continua aquest full volander del PSUC escrit en castellà que reclama “aquí i ara l’anul·lació de la pena de mort” contra Puig Antich. “Impedir que aquesta sentència de mort sigui executada és avui el deure de tot ciutadà que estigui disposat a evitar que el nostre poble es vegi submergit en un clima de violències creixents”, continua el text, que apunta que cal fer arribar a les autoritats militars per mitjà de “telegrames, cartes, comissions de veïns, comissions ciutadanes… aquesta exigència pacífica i democràtica” que clama per l’”amnistia per a tots els presos i exiliats polítics”.
Així mateix, una octaveta clandestina i també en castellà de la Plataforma del Poble Nou de Comissions Obreres datada el 6 de març del 1974, és a dir, quatre dies després de l’execució de Puig Antich, apunta que "el govern dels capitalistes acaba d’assassinar a Salvador Puig Antich" i que el règim “pretén ocultar que aquesta execució és la venjança d’un dels bàndols en aquesta guerra de classes diària”. “Per això han ocultat que Puig Antich era un militant comunista i l’han presentat com un bandit i atracador”, continua la nota, malgrat que la filiació política de Puig Antich era l’anarquisme.
De fet, la mateixa nota sindical apunta que poden “estar o no d’acord amb la forma com els companys del MIL intenten enfonsar la societat capitalista”, però conclouen que “tots reconeixem en l’execució d’aquesta pena de mort l’assassinat perpetrat per la classe explotadora d’un company revolucionari que lluitava per una societat sense classes” i per això reclama l'organització dels treballadors als barris, centres i fàbriques. Un tercer full clandestí, titulat ‘Informaciones Populares nº 14’ i datat el 25 de gener de 1974 recorda que “Segueix la mobilització contra la pena de mort per a Puig Antich” i detalla que “a nivell ciutadà continuen produint-se preses de posició en defensa de la seva vida”.
