Aquest diumenge, per 29è any consecutiu, s'ha celebrat la tradicional trobada occitano-catalana al Port de Salau, al Pallars Sobirà. Una trobada festiva i reivindicativa a més de 2.000 metres d'altitud que aquest 2016 ha commemorat els deu anys de l'oficialitat de l'occità a Catalunya i s'ha reclamat més difusió i més facilitats per aprendre aquesta llengua.

Hi han participat unes 800 persones, segons els organitzadors, el Cercle d'Agermanament Occitano-català (CAOC), que ja pensen a fer una celebració especial l'any que ve coincidint amb el 30è aniversari de l'esdeveniment.

La pujada al port de Salau l'organitza des de fa 29 anys el mateix CAOC i és un clàssic del primer diumenge d'agost que va guanyant participants. La manca de comunicacions fa que sigui obligat pujar a peu al cim del Port des dels dos costats de la frontera.

Des de la part catalana el recorregut comença a​l refugi del Fornet, a Alòs d'Isil (Pallars Sobirà) i ​des de la vessant de l'Arieja, passant pel poble de Salau, ​hi pugen els occitans. Els catalans poden arribar-hi per una pista forestal, apta per a jeeps, fins a uns 45 minuts a peu abans del Port.

Els occitans, en canvi, tenen més de dues hores i mitja de camí pel seu costat, amb un desnivell de més de mil metres. Un cop a dalt ​​diferents autoritats de la zona fan els seus parlaments, els participants comparteixen formatge occità i vi català i la festa acaba amb música i danses tradicionals.

Llengües germanes

Els organitzadors rememoren així les relacions d'amistat, culturals o comercials que al llarg de la història hi havia hagut entre les valls pirinenques catalanes i occitanes, i que per qüestions polítiques van quedar estroncades.

Recorden que el Port de Salau va ser un indret determinant en les comunicacions entre els dos vessants del Pirineu fins ben entrat el segle XX i que fins i tot hi havia duana a Alòs d'Isil. "Aquesta jornada simbolitza tot el que ens agermana a catalans i occitans, que és la història, la cultura i unes llengües germanes; hi ha molta festa però també una demanda de dues nacions que han de lluitar per fer-se veure, i l'occitana encara més que nosaltres", explica Núria Ontiveros, presidenta del Cercle d'Agermanament Occitano-Català.

Ontiveros s'ha mostrat molt satisfeta de la participació d'enguany, que ha crescut respecte a les darreres edicions, sobretot d'occitans.

La reivindicació lingüística hi té un paper destacat i sobretot s'alerta que la llengua occitana es troba en una situació encara més delicada que el català. Precisament aquest any s'ha volgut aprofitar l'esdeveniment per fer visible que ja fa una dècada que l'occità -aranès a l'Aran- és oficial a tot Catalunya.

"Hem volgut donar rellevància a aquesta commemoració; la majoria de catalans pensem que només hi ha dues llengües oficials i en realitat són tres, això cal que se sàpiga perquè l'occità també és una llengua nostra", afirma Ontiveros.

A més, es reclama al Govern que posi més eines per reforçar la presència de l'occità a Catalunya, que ara mateix es consideren insuficients. Per la presidenta del CAOC, "si s'ensenya el català i el castellà, també s'hauria d'ensenyar l'occità" i lamenta que "actualment si una persona vol aprendre occità a la pràctica ho té bastant magre".

Com a acte previ a la pujada, aquest dissabte a la tarda l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu ja va acollir el col·loqui-debat 'Occitan en Catalonha, dètz ans d’oficialitat', a càrrec de Mireia Boya, diputada aranesa de la CUP al Parlament, i Marçal Girbau, del CAOC.

Recuperació del Camí de Sant Lliser

A més, un grup de veïns d'Alòs d'Isil han explicat el projecte per recuperar turísticament el Camí de Sant Lliser que uneix diferents pobles del Pallars amb altres situats en territori francès passant pel Port de Salau o el Port de Tavascan.

Es tracta d'una travessa de 5 dies i més de 200 quilòmetres circulars que antigament ja feien els habitants d'aquestes poblacions del Pirineu. La tradició explica que en anys de sequera anaven a la catedral de Saint Lizier (França) a buscar aigua i de tornada al Pallars la tiraven als camps pregant que arribes la pluja. La ruta també vol servir per simbolitzar l'antiga unió entre la comarca del Pallars Sobirà i la comarca francesa de Couserans i refer el vincle entre els dos vessants.

Anna Gabriel
ENTREVISTA ANNA GABRIEL "L'occità haurà de ser segur llengua oficial" David González / Marta Alcolea