L'1-O va marcar un abans i un després en les mobilitzacions ciutadanes. Arran de l'actuació policial d'aquell dia van activar-se tot un seguit de col·lectius per assistir sobre el terreny els manifestants, no només a nivell mèdic, com en el cas dels Sanitaris per la República, sinó també per protegir-los en cas de vulneracions de drets humans. Aquesta última és la tasca que desenvolupa la plataforma Som Defensores, que impulsen Irídia i Novact, en col·laboració amb altres entitats com la Federació  d'Organitzacions  per  a  la  Justícia  Global,  l’Institut  de Drets Humans de Catalunya, l’Associació  Catalana  per  a  la  Defensa  dels  Drets  Humans o IACTA. Aquest dimecres tornaran al carrer, pel Tsunami del Clàssic. 

Quan hi ha convocatòries assenyalades en vermell per l'elevat risc de tensió que comporten —com va ser la protesta contra el consell de ministres que va celebrar-se a Barcelona el 21-D de l'any passat o amb els carrers encesos els dies postsentència—, Som Defensores organitza el seu propi dispositiu, per supervisar i ressenyar agressions policials, detencions i retencions abusives, coaccions i intimidacions i, en general, conductes abusives dels agents de seguretat. La monitorització es fa coordinant l'equip central —ubicat fora de la zona de la concentració— amb els esquadrons sobre el terreny. Funcionen en grups de tres persones, que es comuniquen entre ells i amb la central a través d'un grup de Telegram, el Búnquer. 

Tots van identificats amb una armilla groga i una acreditació, i l'organització comunica sempre prèviament la seva presència a l'equip de mediació dels Mossos d'Esquadra. Abans de trepitjar el carrer, cadascun d'ells ha rebut una formació prèvia que recull i sintetitza el Protocol d'observació de vulneracions de drets en context de protesta. El manual fixa les pautes d'actuació que han d'obeir els observadors i incorpora recomanacions i informació perquè tinguin clar fins on pot arribar la policia. 

La policia no pot obligar a esborrar una gravació

Entre els consells bàsics, se'ls recorda que "ser observador implica un grau major de responsabilitat que ser manifestant" i se'ls adverteix que han de regir-se per la imparcialitat i la no participació. És a dir, que no poden "intervenir, ni intermediar, ni interactuar" en el moment d'una vulneració. També se'ls avisa que tot i anar identificats, no estan exempts de poder ser retinguts o detinguts per la policia, i se'ls detallen els seus drets en aquests casos. A partir d'aquesta premissa bàsica, se succeeixen les directrius pertinents. La principal: mai poden interposar-se enmig d'una actuació policial, però sí gravar i fotografiar tot allò que presenciïn. En aquest sentit, el document afegeix que les forces policials no poden en cap cas prohibir que se'ls enregistri o obligar a esborrar un material gravat. 

En paral·lel a aquesta tasca de documentació, n'hi ha una altra d'essencial, que és recopilar totes les dades possibles referents a les matrícules i els números dels vehicles policials, la ubicació de les possibles càmeres de seguretat de l'entorn —de comerços o d'entitats bancàries—, així com detectar si altres persones presents han enregistrat material que pugui servir per a una posterior denúncia o assistència jurídica. Amb tot, se'ls recomana fugir de la rumorologia i prioritzar la qualitat del material recollit a la quantitat. 

Documentar tots els abusos

El protocol estableix també unes indicacions sobre com assistir les persones que hagin patit vulneració de drets. Així, per exemple, s'estableix que cal fer-los companyia fins que arribin els equips d'atenció mèdica, o acompanyar-los a un punt de sanitaris. Si estan ferits, se'ls recomanarà fer-se fotografies perquè en quedi constància, així com anar a un centre d'atenció per obtenir un informe mèdic.

També es proposen frases i expressions per calmar els ànims, com per exemple "no estàs sol" o "és normal que et sentis així", i se'n descarta l'ús d'altres com "calma't" o "ja passarà". Un altre dels consells passa per protegir els afectats dels mitjans de comunicació. Un cop amb ells, se'ls haurà de demanar les dades, per poder-ne fer un seguiment posterior, per acompanyar-los jurídicament i psicosocialment. I per procedir a compilar tot el material obtingut per fer una denúncia pública posterior.