El mes de desembre passat, entre molta polèmica, es va aprovar per la mínima la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) al Congrés. Una esmena conjunta d'Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu obre la porta a què les universitats puguin posicionar-se sobre alguns temes polítics. Contra aquesta iniciativa, la plataforma de professors Universitaris per la Convivència està impulsant una carta oberta a senadors i diputats perquè aquesta esmena no acabi en el text definitiu de la norma.

L'entitat Universitaris per la Convivència es va fundar l'any 2018. Segons resa la seva pàgina web, el seu objectiu prioritari és "treballar perquè les nostres universitats deixin de pronunciar-se políticament en nom de tots els membres, vulnerant així la nostra llibertat ideològica". L'organització neix per denunciar el posicionament que diversos claustres van adoptar davant la repressió del referèndum del 2017.

Universitaris per la Convivència se centra en aquest cas, i des dels seus inicis, en el sistema universitari català. En l'actual text, destaquen especialment el cas de Catalunya. Fins ara entre els firmants es troben Fernando Savater, Félix de Azúa, Félix Ovejero, Manuel Aragón, Alfredo Montoya, Joan Botella, Mikel Buesa, Carlos Rodríguez Braun, Mariano Fernández Enguita, Julio Carabaña, Jon Juaristi, Francisco Sosa Wagner, Teresa Freixes, Araceli Mangas, María José Villaverde, Marta Martín, Emilio Lamo de Espinosa o Víctor Pérez Díaz, segons informa Crónica Global. 

Els posicionaments de les universitats

El tema és especialment sensible, ja que per a distingir on és la línia de la neutralitat de les institucions i, en especial, de la universitat, cal començar per definir que és i, sobretot, que no és ideològic o polític. Si deixem la qüestió de la política catalana fora de l'equació, ens trobem que en el passat moltes universitats de tot l'estat espanyol han signat posicionaments que es pot considerar que trenquen amb la neutralitat, com recorda El País. 

Per exemple, les universitats han emès comunicats institucionals per a condemnar la guerra d'Ucraïna, defensar els drets humans o la lluita contra el frau. En aquests casos, quan la universitat ha trencat la neutralitat, no s'ha trobat conseqüències, com sí que ho han fet aquells centres catalans que s'han posicionat respecte als fets i les conseqüències de l'1-O.

L'esmena planteja que tant en uns casos com en els altres, la universitat pugui ser un espai on hi hagi aquests debats sense conseqüències. En canvi, Universitaris per la Convivència sostenen que cal mantenir la situació actual per a "defensar els drets fonamentals que s'exerceixen en l'àmbit universitari, amb especial atenció a la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió, l'autonomia universitària, el dret a l'educació i el dret a fer servir la llengua que cadascú esculli".