El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena topa amb una paret cada vegada que intenta enfrontar-se amb la justícia belga. El passat mes d'abril, aquest tribunal donava per tancat un contenciós que es va iniciar a l'Estat espanyol el 2018.

Però ara, Llarena torna a planejar fer mans i mànigues per tenir la raó. L'estratègia que prepara és portar la batalla al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el TJUE, contra la interpretació que la justícia belga ha fet de l'euroordre. I s'agafaria a la darrera denegació del lliurament de l'exconseller Lluís Puig a ser jutjat a Espanya per presumptes delictes de malversació de fons i desobediència de l'autoritat judicial. 

En el cas de Puig, el passat mes de gener, la Fiscalia belga no va recórrer contra la decisió del Tribunal d'Apel·lacions de Brussel·les que va desestimar l'euroordre sobre Lluís Puig perquè el jutge va argumentar un risc de violació de drets fonamentals, com són la tutela judicial efectiva i la presumpció d'innocència. Així ho va argumentar la Fiscalia en un escrit que va dirigir al jutge instructor del Suprem Pablo Llarena.

El TC també hi fica cullerada

La resposta als belgues no només ha vingut del Suprem i Llarena, sinó també del Tribunal Constitucional espanyol. L'última mostra? La sentència per la qual desestima el recurs d'empara de l'exconsellera Meritxell Borràs i reafirma la competència del Suprem per investigar i jutjar els exmembres del Govern de Carles Puigdemont. Amb el posicionament del TC al costat del Suprem en el cas de Meritxell Borràs, s'ha creat una doctrina que es podrà estendre a la resta de condemnats. Al seu torn, l'argument passa a ser que el TSJC, que era qui havia de jutjar-los, queda en paper mullat.

Segons avança el diari El Español, fonts de l'alt tribunal indiquen que la qüestió prejudicial és "el mecanisme apropiat per conèixer quina és la interpretació correcta del dret de la Unió i, específicament, de les normes que regulen l'euroordre", de manera que Llarena valora dirigir-se a les parts per escoltar el seu criteri sobre la procedència de plantejar-la. Aquesta audiència és preceptiva i anterior a la decisió final de dirigir-se o no al TJUE.

El precedent Junqueras al TJUE

Llarena també valora qüestionar si el que planteja la justícia belga té empara en el dret de la Unió Europea. Si li donen la raó, tindria efectes directes en la tramitació, novament, de les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí. Ara bé, Llarena ha de recordar els precedents del TJUE en relació al procés. Amb el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, ja li va reconèixer la immunitat després de ser elegit com a eurodiputat com a resultat de les darreres eleccions europees del passat 26 de maig.

Però també és cert que, posteriorment, va derivar la causa a Espanya pel que fa als seus efectes. La vicepresidenta del TJUE i magistrada espanyola Rosario Silva de Lapuerta va denegar tornar l'escó cautelarment a Junqueras perquè considerava que l'anul·lació del mandat era una decisió "exclusivament" de les autoritats espanyoles i que l'Eurocambra no hi tenia res a dir. Així doncs, en cas que es plantegés finalment, aquesta qüestió prejudicial seria la segona que la Sala Penal del Suprem redacta en relació amb el procés.