Nova denúncia de 14 dels 33 jutges catalans que el febrer de 2014 van signar un manifest a favor del dret a decidir a Catalunya. Aquest dilluns al migdia, segons ha avançat RAC1 i ha pogut confirmar El Nacional.cat, els jutges van presentar la denúncia a la Fiscalia de Catalunya. A l'escrit, els magistrats asseguren que aporten proves documentals sobre les persones que el 2014 van filtrar, de manera il·legal, una vintena de fotografies dels seus DNI que, posteriorment, es van publicar a la portada del diari La Razón. La denúncia presentada la subscriu el portaveu d'Ágora Judicial, Xavier González de Rivera Serra.
Després de la publicació els jutges ja van presentar una denúncia conjunta al jutjat de guàrdia de Barcelona, però el procés es va arxivar, l'Audiència de Madrid, l'abril del 2016, es va pronunciar també en sentit contrari a l'admissió de la denúncia, per això els magistrats van portar la seva causa al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que fa dos anys els va donar la raó. El TEDH va condemnar l'estat espanyol per la publicació a La Razón de les fotografies dels magistrats i jutges que s'havien pronunciat a favor del dret a decidir. En la sentència, el tribunal sostenia que s'havia vulnerat el dret a la intimitat dels jutges i magistrats que apareixien en l'article publicat el març del 2014 sota el títol La conspiració dels 33 jutges sobiranistes. Segons la sentència del tribunal amb seu a Estrasburg, el fet que existissin aquests informes policials "recollits sense ser d'acord amb cap llei" ja suposa una violació de dret a la intimitat dels afectats.
Àudios de Villarejo, entre les noves proves presentades
Entre les noves proves presentades pels jutges a favor del dret a decidir, hi ha unes gravacions realitzades per l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo de les quals van tenir coneixement fa dues setmanes. Als àudios, gravats pel mateix Villarejo, se'l sent conversar amb Eugenio Pino, qui va ser director adjunt de la Policia (DAO) i l'aleshores responsable de la brigada d'Informació de la policia espanyola a Catalunya, Pedro Esteban. Els magistrats adjunten els àudios com a prova, a més de diverses anotacions de les agendes de Villarejo perquè fan referència a la filtració de les fotos dels seus DNI.
L'escrit transcriu la conversa entre aquests tres alts comandaments de la policia espanyola els quals parlen de la intenció dels jutges afectats de denunciar la filtració i de la seva intenció de trobar l'origen de les fotos. Pino adverteix els seus companys i els diu que si algú els hi pregunta per les fotos es limitin a dir que van rebre ordres verbals i directes del cap superior de Catalunya perquè com que els jutges s'havien pronunciat a favor del dret a decidir s'havien d'investigar. Als àudios també se sent al comissari Esteban plantejar la possibilitat d'esborrar el rastre de la recerca a la base del DNI i a Pino dient-li que "ja ho estan fent". Els 14 jutges denunciants emmarquen els fets en l'operació Catalunya.
El Tribunal Suprem dona la raó als jutges
El passat 9 de gener el Tribunal Suprem va esmenar l'Audiència Nacional i va obligar a reobrir el cas de la filtració de dades dels jutges sobiranistes que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va tancar ara fa deu anys. Després que aquesta entitat tanqués la investigació van recórrer contra la decisió al Contenciós Administratiu de l'Audiència Nacional (AN), que va donar la raó a l'agència. Els magistrats van tornar a recórrer, aquest cop al Suprem, que el passat gener va anul·lar les decisions de l'Audiència i l'AEPD i va obligar la segona a reobrir la investigació. El Suprem va resoldre el recurs de cassació tot recordant que en aquest supòsit no es qüestionava que les dades es van tractar sense autorització dels magistrats ni que es van filtrar a La Razón. Per això observava l'interès de la qüestió en determinar si davant d'un escenari com aquest estava justificada la decisió d'arxiu.