Un Jutjat de Leganés ha obert una segona causa judicial contra ex alts càrrecs del Govern d'Isabel Díaz Ayuso directament implicats en la gestió de les residències durant la primera ona de la pandèmia a la Comunitat de Madrid. En concret, el jutjat d’instrucció número 6 ha cridat com a investigats (abans imputats) alguns dels autors dels coneguts com a protocols de la vergonya, que van impedir que les persones grans que vivien en les residències fossin derivats als hospitals. Entre els imputats en aquest procediment es troben els autors d’aquests protocols, Carlos Mur i Francisco Javier Martínez Peromingo; el llavors director del SUMMA 112, Pablo Busca; i la geriatra d'enllaç de l'Hospital Severo Ochoa, María Jesús Molina, segons ha informat aquest divendres en un comunicat Marea de Residències.
El primer procediment
El passat dilluns, el jutjat d’instrucció número 3 de Madrid va imputar per primera vegada dos alts càrrecs i un assessor d’Ayuso. Es tracta de Carlos Mur, que era el director de Coordinació Sociosanitària el març del 2020 i signant dels protocols de la vergonya; Martínez Peromingo, que era coordinador del protocol tècnic i després substitut de Mur en el càrrec, i Antonio Burqueño, exassessor sanitari de la Comunitat de Madrid i responsable d’elaborar el pla de xoc anunciat pel govern d’Ayuso. Tots tres van comparèixer en el Jutjat número 3 de Madrid com a investigats, però la declaració va ser suspesa, ja que els investigats van al·legar que no se'ls havia donat trasllat de les actuacions i no podien defensar-se. Després de cinc anys, era la primera vegada que anaven a declarar com a imputats alts càrrecs del Govern d'Ayuso. El procediment es trobava arxivat provisionalment, però va ser reobert l'1 d'abril a sol·licitud de la Fiscalia Provincial després de la denúncia col·lectiva presentada l'octubre de 2024 per part de 109 famílies de morts en les residències, agrupats sota les entitats Marea de Residències i 7291: Veritat i Justícia.
Una querella de dos familiars de residents
El procediment que se segueix en el Jutjat 6 de Leganés no parteix d'una denúncia de la Fiscalia, sinó d'una querella presentada per dos familiars de residents. Totes dues causes comparteixen el motiu de la denúncia: la comissió d'un delicte de denegació discriminatòria de l'assistència sanitària, castigat en l'article 511 del Codi Penal. A poc a poc els jutjats van actuant, i van citant com a investigats als autors dels protocols de la vergonya, tal com esperaven els familiars dels morts a les residències de gent gran en la primera onada de la pandèmia. A més del procediment judicial obert per la denúncia col·lectiva, altres familiars de residents van presentar directament querelles als Jutjats, també pel delicte de denegació discriminatòria de la prestació sanitària, com és el cas del procediment de Leganés. En total, hi ha 92 procediments relacionats amb denúncies o querelles que van al·legar la comissió del delicte de l'article 511 del Codi Penal. Hi ha més procediments pendents que els Jutjats decideixin sobre la seva admissió, mentre que hi ha cinc causes que ja han arribat a l'Audiència Provincial, després dels recursos presentats pels denunciants o querellants quan els jutjats d'instrucció van rebutjar investigar els fets denunciats. La resta de Jutjats encara han de pronunciar-se. La defensa jurídica de denunciants i querellants la realitza un equip de tres advocats, Carlos Castillo, Alejandra Jacinto i Eduardo Ranz.
Més investigats que al jutjat de Madrid
En el procediment de Leganés hi ha més investigats, ja que a més de Mur i Martínez Peromingo, el jutjat cita també qui va ser responsable del SUMMA 112, Pablo Busca, perquè les famílies consideren que les ambulàncies van jugar un paper clau en el dispositiu que es va dissenyar des de la Conselleria de Sanitat madrilenya, ja que van deixar d'anar a recollir directament als residents malalts, i només acudien als centres si tenien una autorització expressa de derivació del geriatre d'enllaç de l'hospital de referència. I també cita, per primera vegada, la geriatra de l'hospital públic Severo Ochoa de Leganés, María Jesús Molina, la geriatra d'enllaç, que era la figura que van crear des del Govern regional per decidir sobre les derivacions. Tots han estat citats per al pròxim 17 de juny.
Reyero i Abarca Cidón, testimonis clau
Abans, però, el 3 de juny, estan citats com a testimonis en aquest cas Alberto Reyero, conseller de Polítiques Socials quan va arribar la pandèmia i qui des del primer moment va denunciar la discriminació que estaven sofrint les persones majors que vivien en residències, i va advertir que la gent gran anava a morir de manera indigna. També declararà Juan Abarca Cidón, responsable del grup d'hospitals privats HM Hospitals, i l'assessor sanitari que va contractar la Comunitat de Madrid, Antonio Burgueño, que ja és investigat en el jutjat número 3 de Madrid.
Marea de Residències i 7291: veritat i justícia
Des de les associacions en les quals estan agrupades les famílies, Marea de Residències i 7291: Veritat i Justícia, esperen que els que van com a testimonis, que tenen l'obligació de dir la veritat, “aportin totes les dades i documents dels quals disposin i ajudin així a fer que es conegui la veritat i es faci justícia amb les 7.291 persones que van morir en les residències al març i abril de 2020 sense ser traslladades a un hospital”, assenyalen en el comunicat. Les dues associacions consideren especialment rellevants les declaracions de Reyero, “perquè podrà explicar de primera mà com van ser desateses totes les seves peticions per ajudar els residents malalts. Abarca Cidón podrà aportar dades clau per demostrar que la Conselleria de Sanitat només va enviar als hospitals privats els residents que tenien assegurança mèdica privada. Burgueño, per la seva part, va elaborar un pla de lluita contra la covid que contemplava la medicalització de les residències i que no va ser posat en pràctica”.