Un jutge ha imputat per primera vegada alts càrrecs del govern madrileny d'Isabel Díaz Ayuso amb motiu dels anomenats "protocols de la vergonya", que van bloquejar el trasllat de persones grans de les residències a hospitals durant la pandèmia de la covid. El jutjat d'instrucció número 3 de Madrid ha citat a declarar com a investigats al director de Coordinació Sociosanitària el març de 2020, Carlos Mur, i al llavors coordinador del protocol tècnic i després substitut de Mur en el càrrec, Francisco Javier Martínez Peromingo.
El procés es coneix més de cinc anys després de la pandèmia, quan el debat entorn de la responsabilitat de l'Executiu de Díaz Ayuso i els seus protocols sobre l'alta mortalitat en les residències de majors de Madrid durant la pandèmia s'ha convertit en un puntal de la política madrilenya —el controvertit número 7.291, que al·ludeix al suposat nombre de morts en residències és ja un símbol reconeixible que l'oposició utilitza sovint—. El jutge va decidir reobrir el cas el passat 1 d'abril, a petició de la Fiscalia de Madrid, després que la causa s'hagués arxivat provisionalment gairebé tres anys abans.
Associacions de familiars apunten al conseller i a Ayuso
La causa es va reobrir després de la denúncia col·lectiva presentada l'octubre de 2024 per part de 109 famílies de morts en les residències, agrupats sota les entitats Marea de Residències i 7291: Veritat i Justícia. La denúncia es dirigia contra els alts càrrecs del Govern de Díaz Ayuso, acusant-los de la presumpta comissió d'un delicte de denegació discriminatòria de l'assistència sanitària, castigat a l'article 511 del Codi Penal. Les entitats, de fet, han celebrat aquest divendres la imputació dels dos alts càrrecs, en una nota emesa als mitjans, si bé van més enllà i demanen que es dirimeixi la responsabilitat del llavors conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, i de la mateixa Ayuso en les decisions adoptades, "que van tenir un impacte brutal".
En el comunicat, les famílies dels morts en les residències lamenten que fins ara les investigacions judicials només s'havien centrat en directors de residències o mèdics, "però mai en els qui van elaborar, van dictar i van aplicar els Protocols o els qui van prendre les decisions de no medicalitzar les residències i no atendre els residents malalts amb discapacitat a l'hospital de campanya creat a Ifema o als hospitals privats que estaven sota el comandament únic de la Conselleria de Sanitat".
92 causes obertes
A més del procediment judicial obert per la denúncia col·lectiva, altres familiars de residents van acordar presentar directament querelles en els Jutjats, també pel delicte de denegació discriminatòria de la prestació sanitària. En total, hi ha 92 procediments relacionats amb denúncies o querelles que van al·legar la comissió del delicte de l'article 511 del Codi Penal. Alguns estan encara pendents que els Jutjats decideixin sobre la seva admissió, mentre que hi ha cinc causes que ja han arribat a l'Audiència Provincial, després dels recursos presentats pels denunciants o querellants després que els jutjats d'instrucció rebutgessin investigar els fets denunciats. La resta de Jutjats encara han de pronunciar-se. La defensa jurídica de denunciants i querellants la realitza un equip de tres advocats –Carlos Castillo, Alejandra Jacinto i Eduardo Ranz—.