Quin és l'escenari que deixa la primera setmana de campanya electoral? Què volen dir les dades de les últimes enquestes a una setmana del 27S? Hem conversat amb diversos experts i aquests són els punts clau què cal conèixer per saber on som.

 

1. Són plebiscitàries o no?

El debat entorn d’aquesta pregunta de ben segur que s’allargarà fins al mateix 27S i complica les argumentacions d’alguns partits. L'analista Carles A. Foguet parla de la poca consistència del missatge dels partits unionistes: “així poden provocar confusió entre els seus destinataris perquè mentre volen rebaixar el caràcter plebiscitari del 27S, necessiten mobilitzar uns electors que no ho farien si les eleccions fossin ordinàries”. A mida que ha avançat la campanya, el 27S han guanyat més i més caràcter plebiscitari. Centrar el focus i els debats en aquest punt era el principal objectiu dels partits del Sí. Així ha estat: de bon principi s’han creat dos blocs clarament diferenciats i enfrontats. A tot plegat hi han contribuit decisivament el govern espanyol, les institucions que s'han manifestat contra la independència –com ara la banca–, els mitjans de Madrid i els mateixos partits unionistes. Tots quatre actors públics han concentrat el seu discurs en els temes que interessaven a les llistes del Sí, anul·lant els missatges on es descriuvien les eleccions del 27S com unes autonòmiques qualsevol.

2. Independentistes, els més mobilitzats

Totes les campanyes polítiques tenen dos objectius principals: reforçar i activar els votants. En el cas de les eleccions catalanes, Junts Pel Sí (JxS) “va amb avantatge, té el primer objectiu guanyat”, explica Kiko Llaneras, editor de Politikon i professor de Polítiques a la Universitat de Girona. D’altra banda, “està per veure si els partits unionistes tindran la capacitat d’activar els seus votants”. Oriol Bartomeus, profesor de Ciència Política a la UAB reitera que JxS és un bloc 100% mobilitzat “però també un bloc tancat, que des del 9N no guanya nous votants”.

3. Alta participació

Lluís Orriols, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Carlos III de Madrid, preveu una participació “altíssima” el 27S, que estarà “massivament concorregut pels independentistes”.

El politòleg Ivan Serrano coincideix: “es preveu una mobilització més alta fins i tot que el 2012, primera vegada en què la participació va ser superior a les eleccions catalanes que a les generals espanyoles”.

Beneficiarà o perjudicarà les llistes independentistes l’alta participació? Aquí hi ha opinions diferents. “Com menys participació, més pes tindran les llistes independentistes", diu Bartomeus. "Per això, JxS fa campanya contra Rajoy amb l’argument “si no ens votes, estas votant PP”, perquè els indecisos no es decantin per cap bàndol i decideixin no participar”.

Serrano hi discrepa: “un extra de participació no juga del tot en contra de JxS. És veritat que beneficia més al bloc del No”, però no en la seva totalitat”.

4. En mans dels indecisos

“La clau la té el votant antiPP i el no independentista indecís que no troba una oferta a la que agafar-se” diu Bartomeus. Aquesta franja de votants és qui podria acabar decidint quin dels dos blocs vencerà, doncs “el marge de canvi és estret però molt significatiu: tenir majoria absoluta independentista depèn de 200.000 persones” afegeix.

En aquest escenari, sembla que JxS, amb uns votants molt fidels, vol encarar la seva campanya cap als indecisos per arribar a la majoria absoluta. “Així es justifiquen accions cap a col·lectius concrets: gitanos, immigració, missatges específics als mítings a barris poc amics, com ara a Nou Barris (Barcelona) o a Badalona” explica Edgar Rovira, del Cercle Gerrymandering.

5. Transferències entre partits, no entre blocs

Llaneras creu que “la capacitat de canviar el vot entre els blocs del Sí i del No és petita”. Els electors indecisos “poden canviar de partit però no de bloc”. Entre aquests votants mòbils hi figuren els que se situen a la frontera entre C’s i PP o entre ERC i CUP.

Serrano hi està d'acord: la quantitat de transvassaments entre els grans blocs “és marginal”.

6. Escenari volàtil

Ha canviat la manera en què la gent acostumava a votar. “La situació és molt més incerta que en el període tradicional” explica Bartomeus. “Ens trobem en una guerra de guerrilles amb moltes fronteres i totes actives”.

Orriols completa l'explicació: “JxS fa frontera amb la CUP i si finalment aconsegueix majoria absoluta serà per transferències de la CUP més que per mobilització de nous vots".

L’escenari canviant que envolta aquestes eleccions té molt a veure amb el fet que “cada vegada hi ha més gent que decideix el vot els últims dies de campanya” diu Bartomeus, “tot pot dependre dels moviments d’última hora i dels asos a la màniga de cada partit”.

7. El segon lloc ja està decidit

Les enquestes apunten que C’s es col·loca com a segona força parlamentària després de superar Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), que queda al nivell del PSC.

Foguet, CSQP ha provat de competir amb C's “a través de discutir-li també el seu electorat, bo i postulant-se com una autèntica proposta de canvi i regeneració a Catalunya i a Espanya”.

Bartomeus creu que CSQP “és un invent que no ha funcionat”. Havia de ser la gran aposta de l’esquerra al Parlament, però “no tira i podria acabar empatant amb el PSC”.

Orriols aclareix que l’electorat ecosocialista era “mobilitzat i fidel, però ara és al contrari”. Els antics votants d’ICV tenen “molta indecisió i insatisfacció amb la marca CSQP, que no anima al seu electorat”.

Un últim motiu l'afegeix Llaneras: “s’imposa la pèrdua de vots que Podemos té a tot Espanya i la unió amb ICV tampoc no els ha servit per a capgirar la tendència”.

8. Poques dades

Tots els experts asseguren que sobre el 27S s’han publicat menys enquestes del que ha estat habitual altres convocatòries electorals.

Possiblement es deu al fet que “fer enquestes el mes d’agost és complicat. Per això el marge de temps ha estat inferior a altres comicis”, explica Ivan Serrano.

Aquesta mancança d’estudis fa més difícil arriscar-se a fer previsions o interpretacions a mitjà termini. “Hi ha hagut menys enquestes que de costum però més espai mediàtic per omplir, i tot plegat ha generat més soroll”, afirma Foguet. “Cal interpretar els resultats amb prudència” diu Serrano.

9. Les noves estratègies electorals

Pel que fa les estratègies de campanya, el govern espanyol “ho juga tot a la carta dels missatges internacionals. Tant els missatges que els hi donen suport (Obama) com el missatge de la por provinent d'Europa (Juncker)”, assegura Edgar Rovira.

D’altra banda, alguns candidats han optat per vies poc convencionals per mobilitzar el seu electorat. Els balls del candidat socialista Miquel Iceta en són un exemple. “Potser no l'ajuden a fer arribar millor el seu programa però almenys li han aportat una mica de notorietat”, diu Rovira. “És una notorietat necessària quan et coneixen només el 65% dels votants del teu partit el 2012”, afegeix Foguet.

La CUP i el seu curt “Anaven lents perquè anaven lluny” també és un clar exemple de publicitat electoral per cridar l’atenció. “Es tracta d’un contingut molt dirigit a la parròquia més convençuda, però els ajuda a treure una mica el cap i deixar de quedar en segon pla darrera tot el desplegament de JxS”, opina Rovira.