La discriminació lingüística no té aturador i no es limita només a Catalunya, on se'n succeeixen casos cada dia, sinó que afecta tots els territoris de parla catalana a l'Estat. L'últim cas que ha denunciat Plataforma per la Llengua, entitat que recull aquestes situacions per denunciar-les públicament, ha tingut lloc a l'arxipèlag balear, sense aclarir en quina de les illes, quan una advocada ha denegat a una clienta documents jurídics en català. La dona que ha vist vulnerat els seus drets lingüístics havia contractat a l'advocada en ple procés de divorci. Tal com explica Plataforma per la Llengua, l'afectada havia demanat el 2022 a la professional un document —el conveni regulador del divorci—, però aquesta li va respondre que no li podia facilitar, suggerint-li que si realment el volia en la llengua pròpia l'havia d'encarregar a un altre professional, això sí, abonant ella els diners per aquest tràmit. Cal tenir en compte, a més, que l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears (ICAIB) ofereix de franc la traducció d'aquesta mena de documents, i per tant l'afectada no hauria d'haver pagat, tot i que l'advocada l'havia informada del contrari. 

 Davant aquesta situació, la dona va decidir contactar amb l'entitat pels drets lingüístics, que ha donat a conèixer diferents casos de discriminació lingüística. A partir d'aquí, segons expliquen ells mateixos en un comunicat, Plataforma per la Llengua es va posar en contacte amb l'ICAIB, la Direcció General de Consum i l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. La resposta d'aquestes tres entitats han estat radicalment diferents entre elles, i en alguns casos decebedores. Després que l'entitat lingüística instés l'ICAIB a investigar la conducta de l'advocada i aplicar les responsabilitats necessàries, aquesta organització ha considerat que l'actuació professional és adequada segons la normativa vigent i que no representa cap vulneració dels drets de la clienta. Tot i que Plataforma per la Llengua també va informar la lletrada que havia vulnerat els drets lingüístics de la clienta, l'advocada encara no s'ha disculpat. Des de Consum, no hi ha hagut resposta a la reclamació de PxL.

Una oficina en perill per l'obsessió de PP i Vox 

En canvi, l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, sí que va informar l'advocada de les eines que proporciona l'ICAIB. Segons la resposta, ella "ha expressat la seva intenció, ara que les coneix, d'emprar-les en la seva pràctica professional." Anant més enllà, també ha demanat a Col·legi que s'asseguri que els col·legiats coneixen l'existència de recursos com el servei gratuït de correcció i traducció al català, que hauria evitat que aquesta dona veiés vulnerats els seus drets lingüístics. Cal recordar que una de les obsessions de Vox —i també del Partit Popular, que governa a les Illes Balears des d'aquest estiu—, és acabar amb l'Oficina de Drets Lingüístics. Segons Plataforma per la Llengua, la tasca que fa l'entitat en defensa del català en casos com aquests és el motiu que s'amaga darrere la voluntat de la dreta i la ultradreta balear.