La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha admès que els Mossos d'Esquadra no esperaven el grau de violència dels aldarulls i els saquejos que es van produir dissabte passat al centre de Barcelona en el marc de la convocatòria anònima de Blocus, malgrat que la mobilització no els va agafar per sorpresa. "Sabíem de la convocatòria. El dispositiu estava preparat. Reconec que no ens esperàvem el grau de violència per part dels participants", ha afirmat el director general de la Policia, Ferran López, durant la compareixença al Parlament, en què també han intervingut Parlon i la comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà.
Els tres responsables han defensat l'actuació policial i han coincidit a descriure els incidents com un fenomen nou, diferent de les protestes convencionals, en què grups de joves van protagonitzar actes de vandalisme, agressions als agents i saquejos de comerços. La compareixença ha servit per reconstruir com es va gestar la convocatòria, quina informació tenia la policia i com es va desenvolupar el dispositiu, que va acabar amb 133 persones detingudes, 85 de les quals menors d'edat, segons les dades detallades per Catà. Pel que fa a la procedència dels detinguts, López ha detallat que el 64,8% tenen nacionalitat espanyola, el 32% són estrangers i del 3,1% no es disposa de dades. A més, el 74,2% no tenien antecedents policials, segons les xifres exposades pel director general.
Parlon ha condemnat rotundament els fets del 24 d'octubre i ha insistit que no es poden confondre amb una mobilització per reivindicar millores socials. La consellera ha recordat que el 2024 es van registrar unes 4.500 manifestacions a Catalunya i que només 83 van acabar amb incidents, i ha remarcat que la convocatòria de dissabte es va difondre a través d'aplicacions de missatgeria amb instruccions per saquejar, robar i vandalitzar establiments. La titular d'Interior ha detallat que, durant els aldarulls, 14 mossos van resultar ferits, quatre dels quals amb lesions de més gravetat. També ha explicat que el Govern s'ha reunit amb els comerciants afectats per donar-los suport i estudiar com ajudar-los en els casos en què les assegurances no cobreixin els danys. La Generalitat, a més, s'ha personat en els procediments judicials.
Una convocatòria detectada quatre dies abans
La comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, ha reconstruït l'origen de la mobilització a partir del dimarts 20 d'octubre, quan es van crear els primers grups de WhatsApp. L'endemà, dimecres 21, la Comissaria General d'Informació va detectar un perfil amb 102 seguidors que difonia un cartell amb el nom de Blocus i convocava una trobada a la plaça de Catalunya per al dissabte 24 a les cinc de la tarda. Aquell mateix dia, els Mossos van localitzar un segon grup de WhatsApp amb 164 seguidors que enllaçava amb una comunitat de sis grups més. Inicialment, la convocatòria es presentava com una protesta per reclamar més qualitat educativa, recursos i professors. El terme Blocus, ha explicat Catà, prové de França.
La comissària ha admès que els primers indicis no permetien anticipar la dimensió que acabarien prenent els incidents. Els perfils eren anònims, no hi havia una organització visible i no es van detectar vincles amb els grups extremistes i violents que habitualment segueix la Comissaria General d'Informació. Tot i que ja hi havia comentaris que animaven a robar, l'activitat era inicialment baixa. Catà ha explicat que els Mossos analitzen diversos indicadors per determinar si una convocatòria representa una amenaça real: qui la promou, si concreta dia, hora i lloc, l'evolució del nombre de seguidors, la possible confrontació amb altres convocatòries i, sobretot, si hi ha crides explícites a la violència. Aquest últim factor és el més determinant, perquè el pas d'una convocatòria aparentment inofensiva a una amenaça real pot produir-se en poques hores.
La comissària ha assenyalat que les crides es difonen a través de TikTok, Instagram i Telegram, i ha defensat que l'anàlisi policial continua sent necessària per distingir les convocatòries que no tenen recorregut de les que poden acabar provocant incidents. En aquest cas, ha admès, la situació va evolucionar molt ràpidament. També ha explicat que els Mossos han fet 1.600 requeriments a plataformes digitals durant aquest any per demanar actuacions com el tancament de canals. Tot i que les empreses han respost a les peticions, la resposta no és immediata i varia segons la plataforma. Catà ha advertit que la identificació dels responsables també pot ser laboriosa, però ha assegurat que l'anonimat a les xarxes no garanteix impunitat. "Els responsables seran identificats i hauran de respondre pels seus actes", ha afirmat.
De les identificacions als saquejos
Segons la reconstrucció policial, a partir de les quatre de la tarda de dissabte van començar a aparèixer petits grups de joves, d'entre 12 i 20 anys, dispersos i separats els uns dels altres. Quan detectaven presència policial, sovint marxaven de la zona. La concentració prevista a la plaça de Catalunya, ha explicat Catà, no es va arribar a produir com a tal. El dispositiu es va desplegar de manera gradual. Entre les quatre de la tarda i dos quarts de set, els agents van controlar el perímetre de la plaça i els seus entorns, van identificar persones i van retirar material que podia ser utilitzat en els incidents. En aquesta primera fase, els Mossos van identificar unes 300 persones i van aixecar 68 actes de denúncia per la possessió de material com pirotècnia, passamuntanyes, pedres i esprais.
La situació va empitjorar a partir de dos quarts de set, quan van començar les barricades en flames i el llançament d'objectes contra els agents. A partir de les set del vespre es van iniciar els saquejos als comerços, i entre les vuit i dos quarts de dotze de la nit es van concentrar les detencions. Catà ha calculat que, en el moment de més intensitat, hi havia entre 300 i 400 persones implicades en els aldarulls. El dispositiu va comptar amb 295 efectius dels Mossos d'Esquadra i aproximadament un centenar de guàrdies urbans, coordinats des d'un centre de comandament constituït a les quatre de la tarda. Quan van començar els desordres, es van retirar patrulles de seguretat ciutadana i de la Guàrdia Urbana i van intervenir unitats d'ordre públic, com la Brigada Mòbil i l'Àrea Regional de Recursos Operatius. També es va autoritzar l'ús puntual de llançadores de projectils de foam, segons Catà, de manera proporcionada a les agressions que rebien els agents.
El balanç final va ser de 133 detinguts —126 homes i set dones—, dels quals 48 eren majors d'edat i 85 menors. En total, la policia va identificar 450 persones. Catà ha comparat els fets amb els aldarulls que es van produir fa cinc anys durant les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél, però ha remarcat que dissabte passat es va detenir un nombre de menors cinc vegades superior. La comissària ha lamentat que, malgrat les identificacions i la retirada de material potencialment perillós, molts joves continuessin a la zona en lloc de marxar. També ha alertat d'una manca de respecte envers l'autoritat policial.
López admet que faltava un precedent històric
El director general de la Policia, Ferran López, ha defensat que els aldarulls van respondre a un fenomen sense precedents clars en l'experiència recent dels Mossos. Ha recordat episodis com el procés independentista, el 15-M, les protestes per la sentència del procés, els aldarulls per Pablo Hasél, les celebracions dels títols del Barça o la tancada al Parlament, però ha remarcat que mai no s'havia produït una convocatòria amb aquest grau de violència sense un lema, una bandera o una reivindicació concreta. "És la primera vegada que no ha necessitat un lema o una bandera o argument per manifestar un grau de violència", ha afirmat. Segons López, tot i que la Comissaria General d'Informació va fer una anàlisi correcta de la convocatòria, faltava un històric que permetés entendre millor el fenomen i que va condicionar el plantejament del dispositiu.
El director general ha assenyalat tres elements que dificulten la tasca policial: l'anonimat dels promotors, la difusió viral a través dels algoritmes de les xarxes socials i el trasllat dels participants en canals privats de missatgeria. També ha alertat de la participació de menors, amb una mitjana d'edat dels detinguts de 19 anys, i ha considerat que els joves són un públic especialment vulnerable a la manipulació a través d'aquestes plataformes. López ha insistit que els aldarulls no van agafar la policia per sorpresa i ha explicat que l'Ajuntament de Barcelona va retirar mobiliari urbà abans dels incidents. També ha admès que alguns comerços tenien informació prèvia, però no tots. "Aquí hauríem d'afinar una mica", ha reconegut.
Parlon apel·la a les famílies davant les noves convocatòries
La consellera d'Interior ha insistit que els fets de dissabte responen a una dinàmica diferent dels aldarulls que poden produir-se després d'una manifestació legítima. Segons Parlon, hi ha una operativa que incita els joves a exercir la violència, motiu pel qual el Govern treballa amb la Fiscalia per impulsar mesures preventives. La consellera ha destacat la feina del fiscal en cap i del fiscal de menors, especialment per l'adopció de mesures cautelars com la prohibició d'acudir a determinades concentracions. Segons ha defensat, aquestes decisions poden ser clau per evitar que els incidents es repeteixin.
Parlon ha fet una crida directa a les famílies perquè supervisin els continguts que reben els seus fills a través de les xarxes socials i ha reclamat més compromís a les plataformes digitals per tancar els canals que inciten a la violència. "No pararem de desmuntar els grups de Telegram", ha assegurat. La principal preocupació dels Mossos ara és la convocatòria prevista per dissabte 31 d'octubre a Barcelona. Catà ha explicat que dos canals de Telegram que la dinamitzaven han estat tancats i que en aquests espais es parlava de barricades, aldarulls i agressions als agents. La comissària ha assegurat que el dispositiu policial continua actiu per monitoritzar les noves crides i prevenir que es repeteixin els saquejos.