El jutge de Lleida que investiga l'actuació dels Mossos d'Esquadra l'1 d'octubre ha decidit inhibir-se i passar el cas a l'Audiència Nacional.

Pel jutge d'instrucció 4, que investiga fins a quatre querelles presentades per particulars per diverses actuacions policials, els Mossos seguien ordres i els responsables són els màxims comandaments del cos, apuntant per tant el major, Josep Lluís Trapero. I per això deriva la causa allà on ja s'està processant Trapero.

Segons la instrucció judicial, "el comportament dels Mossos a Lleida no va ser una actuació espontània ni aïllada, limitada a aquesta regió policial, ni ideada o adoptada per iniciativa pròpia i individual d'alguns dels membres del cos, ni tan sols dels caps de la regió. Al contrari, segueix un patró comú amb la resta de les regions, tractant-se d'una actuació generalitzada a tota Catalunya, organitzada i presumptament ordenada o planificada des de la Prefectura del cos i executada pels comandaments de les diferents regions policials".

El jutge de Lleida diu que ha arribat a les mateixes conclusions que Carmen Lamena, i conclou que "sembla evident que el que ha passat a Lleida l'1 d'octubre i en els dies previs, no és sinó la projecció a aquest territori d'un pla d'actuació general dissenyat des de la cúpula del cos de Mossos d'Esquadra per evitar tota actuació en contra del referèndum, emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat. Des d'aquesta perspectiva, l'actuació dels principals responsables del cos de Mossos d'Esquadra a Lleida no seria sinó la d'executors del pla, fent partícips dels mateixos il·lícits que s'investiguen al jutjat central d'Instrucció. Estaríem, per tant, no simplement davant de fets connexos, sinó pròpiament davant els mateixos fets, per la qual cosa, no només des del punt de vista dels avantatges d'una major facilitat de la instrucció i visió global dels fets, sinó sobretot, per la necessitat de no dividir la continència de la causa en evitació de pronunciaments contradictoris, és absolutament imprescindible una instrucció i, si escau, l'enjudiciament, conjunt per assolir la veritable entitat fàctica que s'investiga o enjudicia".

L'instructor considera que hi havia "un pla organitzat des de la direcció del cos de Mossos Esquadra encaminat a afavorir la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 i dificultar que la resta de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat poguessin complir amb les ordres establertes en l'Acte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 27 de setembre del 2017".

I defensa que els Mossos havien d'obeir les ordres de la jutgessa Mercedes Armas del TSJC de "tancat i precintat dels col·legis electorals a la nit del 30 de setembre a l'1 d'octubre, garantint així que no es duran a terme les votacions del dia 1 d'octubre. No sent així, els col·legis electorals van obrir les seves portes en el matí del dia 1. Dia en què de nou la policia autonòmica hauria d'intervenir en els centres de votació per evitar que aquestes es porten a terme, decomissar el material relacionat amb el Referèndum que allí es trobés i procedir amb l'aixecament de l'acta corresponent". I que "la realitat de l'actuació dels Mossos d'Esquadra a la Regió Policial de Ponent, amb seu a Lleida, va ser molt diferent, caracteritzant-se, no només per una deliberada actitud passiva, planificant un servei que, aparentment, el compliment de les ordres judicials però clarament insuficient per al compliment efectiu de les mateixes, sinó també per una actitud proactiva afavoridora de la realització de la consulta. En definitiva, es va pretendre simular el compliment de l'Acte de TSJ quan en realitat es pretenia fer i es va fer el contrari".