Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, explica que ja fa uns anys havia estat buscant el que podria considerar-se el "llibre roig" de l'independentisme i que en aquesta recerca va ensopegar amb l'obra de mossèn Josep Armengou i Feliu, autor de Justificació de Catalunya. Es tracta d'una obra que aquest capellà, natural de Berga, va escriure el 1955 en plena dictadura franquista i que no es va poder editar lliurement fins al 1979. Ara bé, l'obra s'havia publicat de forma clandestina a partir del 1956 sense el nom de l'autor. El crític literari Joan Triadú va escriure el 1977 sobre l'obra a l'Avui qualificant-la com una de les obres més significatives de tot el període franquista. "No salvarem Catalunya pensant en espanyol" és una de les seves múltiples cites que avui en dia encara poden resultar d'inspiració al moviment independentista.
La Fundació Reeixida promou un homenatge a la figura d'Armengou per aquest dissabte, 18 de juliol, coincidint amb el 90 aniversari de l'aixecament feixista a l'Estat espanyol. Falguera considera que les reflexions que feia el capellà a les seves obres són plenament vigents i creu que cal reivindicar-les. L'acte, en forma d'homenatge nacional, se celebrarà al Casino de Berga, coorganitzat entre la Fundació Reeixida, l’Ajuntament de Berga i el Casal Panxo, Òmnium Cultural Berguedà i l’ANC de Berga. "En el seu temps, mossèn Armengou ja parlava d'immigració, si volem ser un Estat hem de parlar d'aquests temes i de molts altres, tot el que deia és plenament vigent", remarca Falguera en conversa amb ElNacional.cat. El capellà també considerava que la lluita per l'alliberament nacional havia de ser també una lluita social. "Era un mossèn revolucionari", sentencia el president de la Fundació Reeixida. "Si fos cubà o xilè el tindríem dalt d'un pedestal", afegeix.
Quan tenia vint anys mossèn Armengou ja col·laborava amb la gent d'Estat Català, explica Falguera, tot i que després, "per supervivència", se'n va anar al bàndol nacional. "Per salvar la pell", afirma el president de Reeixida. Tot i això, la seva personalitat el va convertir en un capellà molt allunyat de l'estil nacionalcatòlic de l'època. Falguera l'equipara a la figura del sacerdot catòlic Michael O'Flanagan, la figura religiosa més notable dins del Sinn Féin, en el cas d'Irlanda del Nord. També en el cas irlandès hi havia la figura d'Alec Reid, sacerdot que va ser facilitador clau en el procés de pau. Falguera considera mossèn Armengou un personatge agosarat, que els anys 50 i 60 guardava la correspondència que mantenia amb Josep Maria Batista i Roca, del Consell Nacional Català a Londres. El 1978 tots els articles d'Armengou van ser recollits al llibre Nacionalisme català. Idees i pensaments del mossèn Armengou, en edició clandestina de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA).
Homenatge fa mig segle
Personalitat seguida i admirada, aquest 2026 se celebra també el 50 aniversari de la seva mort. Mossèn Armengou va ser homenatjat a Berga també amb motiu del seu decés. Aquest dissabte, a Berga, hi seran persones que ja van assistir en aquell homenatge, com Josep Guia, del PSAN del País Valencià i detingut precisament a Berga quan es va fer l'homenatge fa mig segle; Joan Casas, deixeble d'Armengou; Valentí Calderer, amic de la família; Màrius Moneo, familiar, i Jaume Huch, editor d'una part de les obres del mossèn.