Notícia econòmica d’impacte la que publica el diari El País i que obre la seva portada d’aquest dimarts. “Les principals firmes de l’Ibex reclamen més de 2.500 milions a Hisenda”, titula el rotatiu, en referència a la victòria judicial que han obtingut les grans empreses espanyoles després de més de 15 anys de disputa en els tribunals amb les autoritats europees i espanyoles per ajudes concedides durant el govern de José María Aznar, i que van haver de retornar per ordre de la Comissió Europea, que les va considerar ajudes d’Estat. L’Agència Tributària espanyola s’enfronta a haver de pagar aquesta morterada per la reclamació que han activat les principals empreses de l’Ibex-35, com Iberdrola, Telefònica i Ferrovial, després de guanyar un litigi històric el passat 26 de juny. Aquest dia, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), va dictar la sentència definitiva que els hi dona la raó davant a la Comissió Europea, anul·lant l'obligació de retornar les deduccions fiscals que van haver de fer relacionades amb la compra d’empreses estrangeres a través de filials. Les empreses, informa el rotatiu, “ja han sol·licitat al fisc quantitats que superen els 2.500 milions d’euros, segons desvelen en documentació remesa als seus inversors”.
Però, segons explica El País, el forat al qual s’enfronten les arques públiques pot ser molt més gran, donat que en el front judicial contra la Comissió Europea per aquesta causa també està el Banc Santander, Agbar (avui propietat de Veolia), ArcelorMittal, Abertis o la filial d'Axa a Espanya. “Fonts comunitàries estimaven des de fa anys que aquest cas sobre possibles ajudes d'Estat, ara validades per la més alta institució judicial a escala europea, podria aconseguir prop de 8.000 milions d'euros. 4.000 milions en deduccions ja fetes en les últimes dues dècades —moltes de les quals ja havien estat retornades— i altres 4.000 milions en potencials actius fiscals que ara haurà d'acceptar l'Agència Tributària. L'advocat Juan Ignacio Navas Marquès, expert en dret comunitari, assegura que l'impacte per a les empreses podria superar els 10.000 milions d'euros”, explica el rotatiu.
L’origen del conflicte
L'origen del conflicte és una norma fiscal aprovada en 2001 durant el govern d’Aznar, “la política econòmica del qual estava liderada pel llavors superministre Rodrigo Rato”, que permetia a les empreses espanyoles deduir impostos en les seves compres d'empreses estrangeres. Aquesta deducció s'aplicava al “fons de comerç”, és a dir, el valor extra pagat per adquirir una companyia forana. L'objectiu era incentivar que grans empreses espanyoles poguessin expandir-se internacionalment, però altres països europeus (principalment Alemanya i França) van considerar que això era un avantatge injust i van pressionar a la Comissió Europea perquè ho investigués. La Comissió Europea va entendre que aquestes deduccions fiscals eren ajudes d'Estat il·legals i va obligar Espanya a reclamar-les a les companyies, obligant-les a retornar els diners deduïts i a deixar d'aplicar el benefici fiscal, que es va mantenir durant els governs de Zapatero i Rajoy. Però les empreses i l'Estat espanyol van recórrer davant els tribunals europeus. La sentència definitiva del TJUE, emesa el 26 de juny de 2025, els va donar la raó, considerant que van actuar de bona fe segons la legislació vigent en el seu moment.
Tres decisions contràries de la Comissió Europea
La reclamació de la Comissió Europea contra Espanya sobre aquestes deduccions fiscals va començar en 2009, 2011 i 2014, quan la Comissió va adoptar tres decisions en les quals considerava que el règim fiscal espanyol aprovat en 2001 era una ajuda d'Estat incompatible amb el mercat comú. Per això, va exigir a Espanya recuperar les deduccions fiscals concedides a les empreses que van comprar companyies a l'estranger mitjançant el fons de comerç financer. Les empreses van haver de retornar aquestes deduccions a Hisenda en els anys posteriors a les decisions de la Comissió Europea, abans de guanyar el litigi final en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el passat del mes de juny. “Tant l'advocacia de l'Estat com les companyies, representades en aquest cas per despatxos com Garrigues, Cuatrecasas, Pérez-Llorca o l'oficina espanyola de Latham & Watkins van defensar les bonificacions davant la justícia europea fins a la victòria definitiva de fa poc més d'un mes”, afirma El País.
“Illa i la Moncloa agiten l’Ayuso ens roba”
Al marge de la notícia de El País, la resta de portades aposten per temes diversos. El Mundo titula que “Illa i la Moncloa agiten l'‘Ayuso ens roba” per blanquejar la quota catalana davant el seu electorat”, i explica que Yolanda Díaz s’ha sumat a l’estratègia d’atacar les rebaixes fiscals del govern autonòmic d’Ayuso posada en marxa per defensar el finançament singular català. “Hi ha alguna cosa que fa fallida el nostre país i que trenca Espanya: es diu dúmping fiscal i és el que fa per exemple la Comunitat de Madrid abaixant els impostos als rics i demanant finançament perquè després el conjunt dels espanyols i les espanyoles financem els seus serveis", va declarar aquest dilluns la vicepresidenta segona i líder de Sumar. “D'aquesta manera, el soci minoritari de la coalició reforça el front comú desplegat contra la dirigent del PP per a tractar de minimitzar els efectes de la polèmica per l'acord subscrit amb els independentistes com a pagament per la investidura del socialista Salvador Illa perquè la Generalitat de Catalunya recapti i gestioni tots els tributs generats en la segona comunitat més poblada. Encara que el pacte es va rubricar fa un any, ha estat aquest mes de juliol quan s'han establert les bases per a fer efectiu aquest traspàs en 2028”.
I la vicepresidenta del govern també és la protagonista de la portada de La Razón, que assegura que “Díaz es creix: amenaça Sánchez amb conseqüències per les nuclears”, en referència a les declaracions que ha fet recordant que el pacte de la coalició de govern es basa en ”un compromís” per mantenir el calendari de tancament de les centrals nuclears, tot i que el PSOE ha donat signes que podria acceptar canvis”.
