Aquesta Setmana Santa ha enxampat Andalusia, un dels llocs on es viu amb intensitat, en plena precampanya electoral. Juanma Moreno, el president de l'autonomia, va convocar les eleccions pel pròxim 17 de maig, provocant la sortida sobtada, però no imprevista, de María Jesús Montero, candidata del PSOE a la Junta, del govern espanyol. L'efecte dominó d'aquesta decisió presa a Sevilla ha accelerat també l'ascens del ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, com a vicepresident i l'aparició del relleu de Montero, el valencià Arcadi España, com a ministre d'Hisenda, amb l'IRPF i el model de finançament com les seves dues grans carpetes. Una segona majoria absoluta consecutiva de Juanma Moreno i el PP sempre ha estat a l'horitzó i ara, dues noves enquestes publicades aquest dilluns, confirmen aquesta tendència. La primera, publicada per l'edició sevillana de l'ABC (elaborada per GAD3) augura entre 54 i 57 diputats pels populars, guanyant lleugerament suport electoral respecte del 2022 (passant d'un 43,1% a un 43,6%), però perdent escons, ja que li auguren entre 54 i 57 escons: la majoria absoluta se situa en els 55. L'altre enquesta l'ha publicada La Razón (NC Report), amb uns resultats molt similars: 57 escons per a Moreno.
Amb els bons resultats pel PP en aquestes enquestes, l'altra cara de la moneda són, evidentment, María Jesús Montero i el PSOE-A, que, es queda lluny de sacsejar el taulell polític de la comunitat on ja va exercir de consellera. Si la patacada de Juan Espadas va ser sonada, amb 30 diputats i el pitjor resultat històric d'un partit que havia estat hegemònic, l'exvicepresidenta no el milloraria, segons aquests dos sondejos. La Razón li augura 28 escons i l'ABC entre 29 i 30. En acomiadar-se del govern espanyol, del qual ha format part durant els vuit anys en què Pedro Sánchez n'ha estat al capdavant, Montero, que també és secretària general del partit a Andalusia, assegurava que afrontava aquesta cursa fins a les eleccions amb "il·lusió i esperança". Les enquestes, però, no són massa esperançadores ni il·lusionants per a la sevillana.
Per altra banda, després d'un gran creixement electoral tant a Extremadura com a l'Aragó, Vox viu una situació ben diferent de cara a aquests comicis. Enmig d'una gran guerra interna que Santiago Abascal intenta tapar a cop d'expulsions, els ultres s'han "estancat" a Andalusia. Si en les últimes eleccions van aconseguir 14 diputats, les enquestes n'hi atorguen 14-15 (ABC) o 16 (La Razón), un creixement lluny de les xifres obtingudes en altres indrets de l'estat.
Les coalicions, fins al Divendres Sant
Pel que fa a les esquerres andaluses, els resultats són similars als obtinguts quatre anys enrere. Si actualment la coalició Por Andalucía té 5 escons al parlament andalús, enguany, amb el líder d'Izquierda Unida, Antonio Maíllo, al capdavant, podrien millorar lleugerament la seva representació fins als 6 escons. Adelante Andalucía, la formació de Teresa Rodríguez liderada en aquesta ocasió per José Ignacio García i que ja ha deixat clar que es vol presentar en solitari, va patir una gran patacada el 2022 quan va passar de 9 a 2 diputats. Ara, segons l'ABC, es podria recuperar fins a arribar als 4-5 mentre que, segons La Razón, es mantindria en 2. Sigui com sigui, aquesta formació ja ha anunciat que es vol presentar en solitari. Podemos no ho ha aclarit i existeix la possibilitat que finalment s'integri dins la candidatura de Por Andalucía, amb IU al capdavant. L'exemple de Castella i Lleó, on les dues formacions es van quedar sense representants, es recent i encara cou. Els partits tenen fins dia 3, Divendres Sant, per a registrar les coalicions.