L'històric dirigent del PNB Xabier Arzalluz ha mort aquest dijous al matí als 86 anys. Arzalluz va presidir el partit entre 1987 i 2004. Així ho han anunciat fonts de la formació nacionalista basca, i, posteriorment, ho han fet públic en una piulada en basc i en castellà.

"Ens deixa una persona, un jeltzale i un abertzale exemplar. Un dia de màxima tristesa per la seva família, els seus amics i els seus companys a EAJ-PNB, als que acompanyem en el dolor. Descansi en pau", han escrit, en una primera reacció a la defunció del polític nacionalista.

Nascut a Azkoitia (Gipuzkoa) el 1932, llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres i especialitzat en dret polític, es va ordenar jesuïta, vocació que va abandonar. Arzalluz, que va exercir l'advocacia i la docència -era professor a la Universitat de Deusto- a més de la política, va ser líder del PNB entre el 1980 i el 2004. Va ingressar al partit en ple franquisme, el 1968, i va ser diputat a les Corts espanyoles del 1977 al 1979. També va formar part de l'òrgan regional del partit a Biscaia (Bizkai Buru Batzar) i de la direcció executiva nacional (Euskadi Buru Batzar)

Arzalluz va tenir un paper clau en els inicis de la transició política espanyola, en la qual el PNB, que advocava per un pacte amb la Corona que reconegués els drets històrics d'Euskadi, va recomanar l'abstenció al referèndum de la Constitució, posició que va ser majoritària al País Basc. Un cop recuperat l'autogovern amb l'Estatut d'Autonomia de Gernika, Arzalluz es va enfrontar al primer lehendakari, Carlos Garaikoetxea, la qual cosa va portar a l'escissió del partit i la fundació d'Eusko Alkartasuna (EA) per part d'aquell el 1986.

Xabier  Arzalluz PNB EFE

Xabier Arzalluz en un acte del PNB a Barakaldo, en 2000 / EFE

Arzalluz, orador eloqüent, polemista brillant i dur negociador, va impulsar el desplegament i l'actualització del concert econòmic basc i va dirigir la política d'aliances del partit a Madrid, on el PNB va donar suport als governs del socialista Felipe González i del popular José María Aznar. Una posició clau compartida -a vegades, en dura competència- amb els nacionalistes catalans de CiU. Durant aquests anys, amb José Antonio Ardanza a la lehendakaritza, la seva posició favorable al diàleg amb l'organització terrorista ETA i l'autodeterminació d'Euskadi el va convertir en objecte de durs atacs de l'anomenada caverna política i mediàtica espanyola, que el va acusar d'ambigüitat i connivència amb el terrorisme.  

Pacte de Lizarra i Pla Ibarretxe

El 1998 va donar suport al pacte de Lizarra, que va atreure a l'esquerra abertzale a les vies polítiques i va propiciar una treva d'ETA i l'obertura de negociacions entre l'organització terrorista i el govern d'Aznar, després frustrades. Arzalluz va avalar paral·lelament l'anomenat pla Ibarretxe, impulsat pel lekendakari Juan José Ibarretxe (2001), que plantejava un nou Estatut polític per a Euskadi, a partir de la reforma de l'existent i que incloïa el dret d'autodeterminació. El projecte va ser rebutjat pel Congrés dels Diputats el febrer de 2005.

Arzalluz va deixar la presidència del PNB al gener del 2004, després de 25 anys al càrrec, arran de l'elecció del moderat Josu Jon Imaz com a successor polític per l'assemblea general del partit. Durant les consultes per al relleu, havia apostat de manera indirecta per l'altre aspirant, Joseba Egibar, líder del partit a Guipúscoa. El PNB ha governat el País Basc des de 1980 amb l'excepció del període 2009-2012, en què el socialista Patxi López va aconseguir la lehendakaritza mitjançant un pacte amb el PP i UPyD.

Casat i amb tres fills, Arzalluz, que va exercir l'advocacia i la docència, feia 15 anys que s'havia retirat de la política, i només va reaparèixer públicament en 2005 quan va ser publicat el seu llibre 'Xabier Arzalluz. Així va ser ', que reunia les seves memòries polítiques, i en 2018 quan va participar en un documental en què reflexionava sobre els moments més destacats de la seva perllongada vida política.

Des de la seva jubilació, vivia a cavall de les seves cases de Bilbao i la propera localitat de Galdakao, on posseïa un caserío.