Ha mort Maria Lluïsa Oliveres, mare del membre del Consell per la República i eurodiputat de Junts, Toni Comín, segons ha pogut confirmar Elnacional.cat. Oliveres ha mort aquest dimecres a la nit als 91 anys, a Lovaina, Bèlgica, on vivia des del passat 8 de desembre, ja que el seu estat de salut havia empitjorat. Feia uns dies que Maria Lluïsa estava ingressada a l'hospital, i finalment ha mort acompanya dels seus 3 fills. Maria Lluïsa Oliveres va ser de les primeres persones de l'entorn de Comín que li va recomanar marxar de l'Estat al·legant que "no hi feia res a presó", segons va explicar el programa FAQS de TV3. 

No és la primera mort de l'entorn més proper que viu Comín, ja que l'any 2018 va perdre al seu germà Pere, d'un càncer terminal. Pere va decidir viatjar a Bèlgica per passar el final dels seus dies acompanyat dels seus germans i la seva mare.

Esperit social

Maria Lluïsa Oliveres va estudiar art a l'Academia Baixas, a l'Escola Eina i a la Llotja de Barcelona. Va treballar en el camp social en els barris perifèrics de Barcelona, i a París va col·laborar amb els Trapers d'Emaús de l'Abbé Pierre. Posteriorment, va estudiar a la facultat de Teologia de Barcelona i va participar en diverses trobades internacionals relacionades amb temes socials, polítics i religiosos a l'antiga Yugoslavia, Salzsburg, Florència, Milà, Nicaragua i a Brasil. 

Oliveres, una activista antifeixista, que va formar part de Pax Christi, moviment internacional per la pau. A més, va formar part de Cristians pel Socialisme, que buscava la plena ciutadania per als cristians d'esquerra a l'església. Va ser membre de la Junta de Federació Catalana d'ONG per al Desenvolumant entre 1989 i 1995. A banda, des de 1983, és la presidenta de la Fundació Alfons Comín, que cada any concedeix el premi internacional Alfons Comín. A més, La Fundació va guanyar la Creu de Sant Jordi l'any 2019.

A part de l'exili del seu fill, Maria Lluïsa Oliveres va haver de viure l’empresonament del seu marit, Alfons Comín, durant 5 setmanes. Durant el franquisme Comín va ser detingut vuit vegades i se li van iniciar dotze sumaris dels quals només un va prosperar. 

Cost personal de l'exili

Els exiliats estan pagant un cost elevat no només en l'àmbit polític sinó també personal. A més, del germà i la mare de Toni Comín, el president Carles Puigdemont també va perdre el seu pare, l'any 2019, als 91 anys. També el conseller Lluís Puig ha perdut el seu pare i la seva mare d'ençà que està a l'exili, així com el raper Josep Valtònyc, que també va perdre la seva mare. 

Mostres de condol 

Carles Puigdemont ha volgut expressar el seu condol al seu amic Toni Comín a través de Twitter, amb una frase del seu pare. “(…) No la tristesa, sinó l’alegria (…) No la desesperació, sinó l’esperança”. "Amb tu i els teus, estimat", ha conclòs. 

tuit Puigdemont mare Comín

La també eurodiputada i exconsellera exiliada, Clara Ponsatí, ha compartit un missatge sentit a la xarxa, acompanyat d'una imatge amb la família i el president Puigdemont. "Avui és un dels dies que es fa evident el cost [de l'exili]", ha lamentat.

Des de Junts per Catalunya han volgut expressar la seva estima cap a Toni Comín. A més, han anunciat que hi haurà un de condolences a l'oficina de Junts a Barcelona.

Per la seva banda, Dolors Bassa també ha mostrat el seu suport a Toni Comín i la seva família, i ha afegit "et volem a casa". 

El diputat de Junts, Francesc de Dalmases, ha expressat la seva estima cap a Toni Comín a través d'un missatge a les xarxes socials. "Dolor, tristor i ràbia en el dol de ta mare", ha escrit. 

dalmases tuit comun

Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, també transmès el seu condol a Toni Comín i la seva germana a través de les xarxes socials. "Mai no podrem oblidar la duresa i els sacrificis de l'exili. Sempre al teu costat. Et volem a casa. Una abraçada fraternal, Toni i Betona Comin", ha afirmat. 

TUIT condol xavier antich ben tallat