El mestre i pedagog Joaquim Arenas i Sampera (Mataró, 1938), una de les figures clau en la construcció del model d’escola catalana i un dels impulsors de la immersió lingüística, ha mort aquest dissabte a 87 anys. Considerat un dels grans artífexs de l’ensenyament del català, Arenas va ser cap del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) entre 1983 i 2003, des d’on va contribuir decisivament a la normalització lingüística a les escoles públiques. També va exercir com a rector de la Universitat Catalana d’Estiu l’any 1995. Autor de diversos llibres sobre educació i llengua, Arenas va treballar durant dècades per fer del català la llengua vehicular de l’ensenyament. El seu compromís amb el multilingüisme el va dur a assessorar governs com el de Bolívia o Guatemala en la incorporació de les llengües indígenes als sistemes escolars.
Les mostres de condol no han trigat a arribar després de conèixer-se la seva mort. Òmnium Cultural ha destacat la seva trajectòria amb un missatge a la xarxa social X, on ha recordat que “avui ens deixa una de les figures més importants per a la llengua catalana. Joaquim Arenas, un dels pares de la immersió lingüística. I qui també va ser coordinador general i director de l’equip pedagògic de la Delegació d’Ensenyament Català d'Òmnium (DEC) als anys setanta”. També el president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha afegit als homenatges i ha reivindicat la figura d’Arenas com una peça clau en la construcció del model educatiu català. “Catalunya perd una de les persones que amb més compromís i sentit de país ha contribuït al nostre model educatiu i lingüístic”, ha dit, tot remarcant el paper fonamental que va tenir “per preservar el català durant el franquisme i fer-ne una llengua inclusiva, de tots i totes, durant la democràcia”.
El meu sentit condol a la família de Joaquim Arenas. Catalunya perd una de les persones que amb més compromís i sentit de país ha contribuït al nostre model educatiu i lingüístic. Una figura clau per preservar el català durant el franquisme i fer-ne una llengua inclusiva, de tots…
— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) December 20, 2025
Arenas va començar a ensenyar català als anys seixanta, de manera mig clandestina, a l’escola dels Escolapis de Mataró, en un moment en què l’ús públic de la llengua era perseguit pel règim franquista. Durant la Transició, va assumir un paper clau com a coordinador general i director de l’equip pedagògic de la DEC d’Òmnium, des d’on va impulsar l’expansió del català a les aules. Amb la recuperació de les institucions catalanes, Arenas va tenir un paper central en l’oficialització del català com a llengua vehicular a l’ensenyament, primer des de la DEC i després com a cap del SEDEC, ja dins de l’estructura de la Generalitat. Des d’aquesta posició va impulsar el model d’Escola Catalana en Llengua i Continguts i el Programa d’Immersió Lingüística, i va ser una figura clau en el procés de transició lingüística al sistema educatiu.
Al llarg de la seva trajectòria, Arenas va rebre nombrosos reconeixements per la seva tasca a favor del català i la normalització lingüística. El 2003 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi per la seva contribució decisiva a la catalanització del sistema educatiu des del món cultural i cívic. A finals del 2022, el Parlament de Catalunya li va atorgar la seva Medalla d’Honor, en reconeixement del seu paper com a un dels primers responsables del SEDEC. Aquell mateix any, també va rebre el premi especial del Jurat dels Premis Martí Gasull i Roig, concedit per la Plataforma per la Llengua. Entre altres guardons destacats, Arenas va rebre el premi Pentecosta (1991) al País Valencià, la medalla de l’Académie de Montpellier (2004), el premi 6 de novembre de Normalització Lingüística a la Franja de Ponent (2005) i el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2011).