Les versions del ministre Cristóbal Montoro sobre si va existir diner públic per finançar l'1-O fa dies que es matisen entre elles, a mesura que es fan públics els informes de la Guàrdia Civil rebuts per la instrucció del Tribunal Suprem, que es superposen a les tesis d'Hisenda, sobre que "comptablement" no constaria, mentre part del núvol mediàtic hi carregava. Així les coses, si aquest dijous Montoro admetia que el Govern podria haver desviat fons públics a través de "factures falses", dimecres es qüestionava al Congrés "si es podia fer un referèndum sense diner públic".

"Vostè representa una part de Catalunya, la part que ha votat perquè estiguessin aquí i les ha votat amb unes lleis democràtiques, que és el contrari de l'1 d'octubre. Què va ser el 1 d'octubre? Un referèndum? Un referèndum es pot convocar sense pressupost públic?" es preguntava Montoro, en el torn de debat amb el portaveu d'ERC Joan Tardà, quan aquest va denunciar el "ridícul internacional" d'Espanya, després que el tribunal d'Slevig-Holstein descartés l'Alta Traïció en Carles Puigdemont, i la judicatura demanés més indicis per fonamentar la presumpta malversació.

El fet és que, amb la seva afirmació, Montoro deixava la porta oberta a un debat quasi ontològic sobre el pressumpte delicte de desviació de diner públic. En primer lloc, perquè si celebrar un referèndum "il·legal" era l'element constitutiu de delicte, i aquest no es va produir, perquè "no tenia pressupost públic", s'inferiria que la Generalitat hauria despilfarrat diners en una mera consulta, com el 9-N. En segon lloc, les paraules deixaven en escac, de nou, les possibles "factures falses", enmig del ventall de versions sobre l'1-O, perquè ni pressupost, ergo ni referèndum, van existir.

La qüestió és que el joc de paraules no deixa d'amagar la versió oficial d'Hisenda: i és que en les actes de les finances intervingudes, els tècnics de l'administració no hi van detectar cap desviament. Això, sense detriment dels informes policials, pels quals el jutge d'instrucció Pablo Llarena, va requerir Montoro a explicar d'on treia la certesa que no hi hagué malversació, ja que les proves del Suprem podrien apuntar en sentit contrari. Per això, Montoro, així com fonts del ministeri, fa dies no s'estan de dubtar si en algun cas es podria haver burlat el control de la Intervenció.