D'entre els ministres que conformen el Govern del president Mariano Rajoy, el d'Hisenda, Cristóbal Montoro, destaca per la capacitat de traçar escenaris que li permetin aconseguir els seus fins. Fa setmanes Montoro va aprofitar les necessitats econòmiques de les set comunitats socialistes per forçar el PSOE a pactar el sostre de despesa i el dèficit autonòmic al 0,6% –que ell preferia al 0'5%–. Més tard, va apujar impostos que no afecten les famílies –com ara Societats– per no retallar la despesa social. Sota amenaça de congerlar-la, el ministre dispara ara a Ferraz perquè li aprovi, també, els pressupostos i no prorrogar-los un altre cop.

"Seria com pintoresc, una cosa fora de sèrie, que si ens hem posat d'acord en tot l'anterior no ho féssim per aprovar els pressupostos. Per quin motiu? Per raons polítiques pròpies? Per problemes en les nostres formacions? Això és una situació política de primer ordre que afecta els ciutadans", ha afirmat el ministre durant la comissió d'Hisenda que ha tingut lloc aquest dimecres al Congrés. La visita era a petició de la Moncloa per explicar de quina forma es complirà el dèficit de 2017, així com l'informe de la Comissió Europea sobre el pla de l'Executiu. És a dir, que no era el tema del dia.

Montoro no parlava a Ciutadans, soci d'investidura de qui n'espera el vot afirmatiu, ni tampoc al PNB, perquè el govern central no veu dificultats en què li donin suport. Menys, a ERC i PDeCAT, que ja l'han avisat que el seu full de ruta és el referèndum. El PSOE n'és l'interpel·lat, ja que els postul·lats del "no és no" del corrent més proper a l'exsecretari general Pedro Sánchez, i del ja candidat Patxi López, amenacen de deixar en escac la jugada. Però Montoro guarda un as a la màniga: la pròrroga dels pressupostos pot reduir la despesa social. "Només podrem fer allò que sumi majoria", va dir fa setmanes.

Els socialistes s'han sentit al·ludits i han avisat que en cap cas donarien suport a retallades en matèria social –dependència, sanitat, educació– o disminució dels recursos de les comunitats autònomes, com ha dit el portaveu adjunt del PSOE al Congrés, Julián López. Aquest ha tornat el revés sobre la batalla de les primàries al seu partit, preguntant a Montoro si es referia que l'expresident José María Aznar feia pressió perquè Rajoy no apugés impostos. Així ha qüestionat si el Partit Popular volia esperar a després del seu congrés per presentar el projecte pressupostari. 

El ministre s'ha encès i ha supeditat la remissió de la llei a tenir el suport necessari. "No l'hem portat a les Corts perquè no el tenim acordat. Fracassarien. Algú entendria que comencéssim així la legislatura? Seria això estabilitat política? Algú té pressa? Doncs acordin-ho amb el Govern. Ja sé que els pressupostos del 2016 no els van agradar, però plorar sobre la llet vessada ja no té gaire sentit", ha sentenciat. També s'ha tornat contra els independentistes: "Jo ja sé que tant els és tot això, perquè ja tenen un Govern d'Espanya que vetlla per vostès" els ha increpat.

ERC i el PDeCAT han respost per al·lusió directa. Tant la republicana Esther Capella com el demòcrata Ferran Bel han indicat que la seva negativa venia essencialment pel règim de FLA, o el cas omís que fa la Moncloa a l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) quan defensa –igual com fa la Generalitat– que el dèficit ha de ser asimètric entre autonomies per garantir d'eficiència. Capella ha afegit les diferències entre comunitats pel que fa als autonòms o la petita empresa, així com els emprenedors, afirmant que Catalunya està en una situació de greuge.

El PP, socialdemòcrata?

L'oposició ha dedicat part de la comissió a rebatre que Espanya no complirà el dèficit del 3'1% previst per al 2017, tot i que Montoro assegura que hi hauria superàvit primari el 2018 –és la diferència entre allò que ingressa un Estat via impostos i la despesa de pagar els funcionaris i les seves polítiques–. El principal argument és que la CE no ha imposat a Espanya l'adopció de mesures addicionals per complir-lo i ha destacat que és la primera vegada que Brussel·les emet una opinió favorable al seu projecte, i no un dictamen de risc d'incompliment. "És un motiu de felicitació comú que tinguem aquesta valoració positiva perquè atorga credibilitat a la política econòmica desenvolupada", ha postil·lat.

Sobre això, la portaveu del PP, Ana María Madrazo, ha defensat la pujada d'impostos que Montoro anunciava en l'exposició inicial per tranquil·litzar el PSOE. "L'ajust al 2017 no vindrà per la banda de les despeses, sinó via recaptació", ha dit Madrazo. La qüestió és que Hisenda preveu remetre a les Corts més tributs per "descoratjar determinats consums" que puguin produir efectes de contaminació, com ja es va fer amb la imposició del gas fluorat per reduir-ne les emissions. Aquestes figures impositives no tenen a priori un impacte recaptatori, però necessitaran suport al Govern en minoria.

Sobre els impostos que l'Executiu ja va aprovar al desembre, Montoro ha intentat altre cop seduir els socialistes afirmant que era "injust" que les empreses que "menys tributen" en Societats siguin les grans corporacions, i que s'haurien d'equiparar a pimes i a la resta d'agents econòmics. També explicat que el nou pla de control de la facturació de l'IVA entrarà en vigor al juliol amb la implantació del Sistema de Subministrament Immediat d'Informació (SII), un sistema que afectarà més de 60.000 contribuents. Finalment ha avançat que l'Agència Tributària treballarà en el control del frau de grans fortunes, especialment en l'IVA, les corporacions internacionals i el frau en l'àmbit digital.