La moció de censura de Vox ja té data: el Congrés dels Diputats la debatrà la setmana que ve. Així ho confirmen fonts parlamentàries. Demà la Junta de Portaveus ho acordarà, a proposta de Meritxell Batet. El més probable és que es debati el dimecres i es voti el dijous, fent saltar el ple previst. El candidat de la iniciativa contra Pedro Sánchez serà Santiago Abascal, però la presentarà Ignacio Garriga, diputat català i futur candidat de Vox a la Generalitat. Serà de cara a la galeria, perquè està predestinada al fracàs. Els números no surten i ni tan sols el PP s’hi ha posat bé. Però visibilitzarà la imatge de la formació d’extrema dreta.
D'aquesta manera, la moció de censura acabarà demà tots els tràmits previs. Dimarts passat, la Mesa del Congrés ja la va tramitar i va obrir un termini de 48 hores per a la presentació de possibles candidatures alternatives a la d'Abascal, fet que no s'ha produït. Ara, la Junta de Portaveus l'agendarà definitivament per a la setmana que ve. La formació ultra no pot amagar que entre els objectius, a banda de desestabilitzar el PP de Pablo Casado, hi ha visibilitzar Ignacio Garriga de cara a les eleccions catalanes.
En comparació amb la que va presentar Pedro Sánchez el 2018, que es va gestar en poques hores, la moció de censura de Vox ha arribat molt tard. Es va registrar fa dues setmanes, dos mesos després que Santiago Abascal l'anunciés en el ple del Congrés. En aquella sessió, el líder ultra va avisar que els espanyols no podien perdre temps per expulsar els inquilins de La Moncloa. La setmana que ve passarà definitivament pel ple.
Contra el "govern socialcomunista"
Després de registrar-la, Ignacio Garriga va detallar alguns dels motius pels quals han registrat la moció de censura. El “principal”, que “el govern socialcomunista es va constituir mitjançant el frau a l’electorat”. Segons va argumentar, “va sustentar-se en la mentida dient que no pactaria amb els hereus d’ETA ni amb Podemos”. També va criticar l’estat d’alarma, “un estat d’excepció encobert vulnerant drets fonamentals i llibertats públiques”, o la nova llei de memòria democràtica, que “trenca la concòrdia nacional”.