El líder del PSC, Miquel Iceta, ha avançat avui que la condició del seu partit per a qualsevol possible pacte de govern a Barcelona i altres localitats després de les pròximes eleccions municipals serà la formació de governs "estables, progressistes i no supeditats al procés independentista".

En una entrevista amb Efe en la que ha analitzat les perspectives del seu partit a les eleccions municipals d'aquest any, Iceta ha anunciat que el PSC reeditarà el seu acord electoral amb Units per Avançar i obrirà les llistes socialistes a "independents", si bé ha confirmat també que Jaume Collboni serà el candidat a l'alcaldia de Barcelona, dissipant així qualsevol rumor al respecte.

En uns comicis el pròxim maig en els quals el PSC aspira a "incrementar" el nombre d'alcaldies, Iceta ha relatat quina serà la "norma de tipus general per a negociacions de pactes postelectorals".

La condició dels socialistes per a aquests pactes locals, ha assenyalat, serà que es formin governs municipals "estables", de "caràcter progressista" i que "no se supeditin al procés independentista", unes normes que especialment tindran pes en dos dels principals escenaris dels comicis: Barcelona i Badalona.

En el cas de la capital catalana, Iceta ha volgut esvair qualsevol dubte o rumor existent respecte a si el candidat socialista podria ser finalment un altre diferent de Jaume Collboni, en un escenari en el qual haurà de competir amb noms com Ada Colau, Manuel Valls, Ernest Maragall, Josep Bou i Neus Munté.

Collboni serà el candidat

"Hem fet primàries i hem elegit a un candidat. Això ens ho prenem molt seriosament: Collboni serà el candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona, perquè així ho van decidir els militants", ha asseverat Iceta en ser preguntat sobre aquestes especulacions.

Si bé ha subratllat que el PSC concorrerà a les eleccions per "guanyar-les" i que Collboni "sigui l'alcalde", ha admès que en cas d'haver de negociar pactes de govern postelectorals, el seu partit "establirà acords amb les forces polítiques més afins".

"Allò que és importantíssim -ha insistit- és que Barcelona tingui un govern progressista, que sigui estable i que no estigui supeditat al procés independentista. Aquests són els nostres criteris. A partir d'aquí i en funció dels resultats electorals, actuarem".

En aquest sentit, ha evitat revelar a qui recolzaria el PSC eventualment si hagués d'elegir entre Manuel Valls o a Ada Colau, encara que sí ha retret a l'actual alcaldessa i líder de Barcelona En Comú que "fes fora" del govern municipal al PSC i que, "a l'hora de la veritat, sempre acompanya als independentistes".

Segons el seu parer, "als ciutadans el que els interessa és tenir governs que es dediquin a fomentar la convivència, les polítiques socials i el progrés econòmic. Aquí, a nosaltres se'ns en va a trobar sempre. Per a altres coses, no", ha advertit.

Iceta ha estat no obstant això molt més contundent respecte a Badalona, a l'avançar que el seu partit "clarament no farà alcalde a Xavier García Albiol (PP) ni tampoc a Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú)", amb la convicció de què l'actual alcalde, el socialista Àlex Pastor, aspira a "mantenir" el càrrec i "millorar resultats".

Acord amb Units per Avançar

D'una altra banda, el líder del PSC ha anunciat que, si bé no hi haurà una "fórmula uniforme" en tot el territori català, la idea del seu partit és mantenir l'"acord polític" amb Units per Avançar també a les eleccions municipals, així com "obrir candidatures a independents i gent que vulgui enfortir un projecte progressista no independentista a Catalunya".

Els socialistes traslladaran així a les municipals el pacte segellat amb Units per a Avançar -formació hereva de l'extinta Unió- per a les eleccions catalanes del 21D del 2017, quan les dues forces van concórrer conjuntament amb les sigles PSC-Units i van aconseguir 17 escons, un més que en els anteriors comicis.

Fruit d'aquell acord, el secretari general d'Units per Avançar, Ramon Espadaler, és ara diputat d'Units integrat en el grup Socialistes-Units per Avançar, que presideix Miquel Iceta.

L'"aliança electoral" que van signar les dues forces per al 21D tenia l'objectiu d'atreure al "catalanisme moderat" no independentista; i si bé es fixaven punts de consens, respecte a les diferències ideològiques entre socialistes i democratacristians, es concretava que cada formació podria votar de manera diferenciada en "votacions i decisions parlamentàries relatives a la consciència personal i certs àmbits programàtics".