La Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana denuncia que s'estan trobant amb dificultats per declarar el gènere musical com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. Segons ha avançat aquest divendres El Periódico, una de les principals traves a les quals s'han enfrontat ha estat la denominació 'rumba catalana' i el fet de ser una candidatura presentada per només una comunitat autònoma, segons les conclusions a les quals ha arribat la plataforma després de parlar amb el Ministeri de Cultura. El president de la Plataforma, Amadeu Valentí, ha explicat que la denominació "catalana" és el que està encallant el procés, un fet que considera "incoherent" per totes aquelles famílies que han treballat per fer-ho possible. “Som gent de cultura, treballem a nivell municipal i per les institucions. Que ens facin això, no ens ho mereixem”, ha lamentat. Per a Valentí renunciar a la distinció de 'catalana' representa "mutilar l'art i treure la seva identitat a una música creada i desenvolupada a Catalunya que ells haurien de secundar i acaronar".
Fet diferencial
Valenti Almirall, en declaracions a l'ACN, ha destacat que el distintiu de "catalana" es tracta d’un fet "diferencial" d’aquest gènere i que representa “la filosofia de vida del poble gitano català, a qui no se li ha de treure els seus orígens”. Per tot plegat ha reblat que “no cediran”, ja que es tracta d’una denominació que homenatja els seus creadors, tant els que estan vius, com els que no. “Fa vuit mesos que treballem en aquest tema, gràcies a les forces polítiques i també a molta altra gent, no ho traurem”, ha insistit.
Per la seva banda, el Ministeri de Cultura ha negat a El Periódico que hagi demanat específicament que no s'inclogui el terme "catalana" en la candidatura, malgrat que ha admès que en les diferents trobades amb els promotors els hi han transmès que una candidatura internacional amb "diverses comunitats autònomes" tindria més possibilitats de prosperar. A banda, també recorden que cada Estat només pot presentar una candidatura cada 2 anys, a més de la rumba catalana també estan en procés la jota, la cultura sidrera, la transhumància i les catifes de flors. Segons apunta el citat diari, la Plataforma considera que existeix una opció que atorgaria aquest reconeixement de forma més ràpida. Aquesta seria aconseguir que el govern espanyol ho consideri com "una qüestió d'estat", i així no hauria de passar per la votació del Consell de Patrimoni Històric. Les declaracions del Risco Caído o les Falles de València, són alguns dels casos que s'han atorgat amb aquest procediment.
Suport del Parlament de Catalunya
El Parlament ha mostrat el seu suport a la candidatura de la rumba catalana perquè sigui declarada patrimoni cultural i immaterial de la humanitat per la Unesco. El passat mes d'abril el Parlament va aprovar de forma unànime la candidatura de la Plataforma per la Rumba Catalana. La plataforma va iniciar aquest procés el 12 de desembre de 2020, quan va registrar la petició a la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) amb el lema "La rumba és nostra". Fins ara, els suports polítics a escala municipal i autonòmic ja estan assegurats. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una declaració institucional en la mateixa línia el passat 31 de març.
La diputada socialista Rocío García va proposar declarar el 24 de juliol com a Dia Internacional de la Rumba Catalana i va demanar impulsar un pla d'estudi en un termini de sis mesos. El 24 de juliol és la data en la qual el Parlament de Catalunya va reconèixer aquest gènere musical com a Patrimoni Cultural Català. La proposta de resolució demana, així mateix, dotar d'una línia de suport i ajuda directa a la Plataforma per la Rumba, els representants de la qual han assistit a la sessió parlamentària, impulsar un Pla d'estudi i difusió del valor d'aquest gènere i garantir la difusió de la rumba catalana en tots els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).