El saquejador confés del Palau de la Música Fèlix Millet, empresonat des de dilluns passat 5 de febrer, al·ludeix al cas Nóos i a la situació d'Iñaki Urdangarin perquè l'Audiència de Barcelona el deixi en llibertat mentre el Tribunal Suprem resol el recurs contra la seva condemna a 9 anys de presó.
En el recurs, al qual ha tingut accés Efe, Millet denuncia que la decisió de la secció dècima de l'Audiència de Barcelona d'enviar-lo a la presó per risc de fuga fins que es resolgui el seu recurs al Suprem es basa en "prejudicis" i "idees preconcebudes", ja que el tribunal "assumeix el paper de part" i actua amb "falta d'imparcialitat".
Entre els arguments esgrimits per sol·licitar la seva excarceració o, com a alternativa, el seu arrest domiciliari, Millet subratlla el seu comportament processal, ja que durant els gairebé nou anys que ha durat el procediment ha comparegut davant la Justícia "sense cap falta", acudint no només a totes les crides que li han efectuat, sinó personant-se mensualment davant el jutjat.
En l'escrit, l'advocat de Millet, Abraham Castro, cita com a jurisprudència per reafirmar la seva tesi el cas Nóos, del qual destaca l'auto en què la secció primera de l'Audiència de Palma va acordar el 23 de febrer del 2017 deixar en llibertat Urdangarin, després de la seva condemna a 6 anys i 3 mesos de presó per delictes de corrupció i frau fiscal.
En el seu escrit, l'advocat remarca que en el cas Nóos l'Audiència va rebutjar la mesura cautelar de presó -fins que es resolguessin els recursos al Suprem- argumentat que malgrat les penes sol·licitades i a la sentència condemnatòria dictada els acusats havien acudit "a cadascuna de les crides, en totes les instàncies".
Sense citar explícitament Urdangarin
Sense nomenar Urdangarin, a qui l'Audiència de Palma va salvar de la presó a canvi de comparèixer el dia 1 de cada mes davant l'autoritat judicial del seu país de residència, Suïssa, el recurs de Millet remarca que la decisió del tribunal es va adoptar també "respecte d'un encausat que resideix a l'estranger".
"No es pot entendre en Dret que allò que per a la jurisprudència general resulta determinant i, en tot cas, un important element a valorar, per a l'auto recorregut (el que envia a la presó Millet) no mereixi el més mínim comentari ni valoració, malgrat haver estat al·legat expressament per aquesta defensa en la vista oral", apunta el recurs, interposat davant la mateixa sala que va condemnar al saquejador confés i va ordenar el seu ingrés a la presó.
Segons l'advocat de Millet, la decisió de la secció dècima d'enviar-lo a la presó fins que resolgui el Suprem es basa en "sospites, conjectures i consideracions purament subjectives" sobre un risc de fuga que la defensa al·lega que no existeix.
"La veritat és que la interlocutòria recorreguda esgota la capacitat de sorpresa de qualsevol. Si tenir 82 anys d'edat i tenir mèdicament acreditat un greu problema de mobilitat 'no poden ser valorades en sentit positiu, ni negatiu' de cara a un possible risc de fuga, no pot quedar més clar allò 'il·lògic, irracional o arbitrari' de la mateixa interlocutòria", apunta el recurs, citant l'escrit de la sala.
A més, l'advocat es mostra convençut que la condemna a Millet, que afrontava a l'inici del judici una petició de 27 anys de presó per part del fiscal i de fins a 84 anys per part de les acusacions particulars, serà "molt rebaixada" pel Suprem, cosa que creu que dissipa encara més el risc de fuga.
Baix risc de fuga
"Si bé és generalment cert que una sentència condemnatòria, encara que provisional, augmenta el risc de fuga, no ho és menys que això no es pot valorar de la mateixa manera en qui no defensava la seva innocència, i gràcies a l'esmentada sentència, ha vist reduïdes les penes a les quals s'enfronta entre 3 i 9 vegades, el que compensa àmpliament l'indicat increment del risc", al·lega.
Com ja va fer en la vista sobre mesures cautelars, l'advocat de Millet també insisteix que no hi ha risc de fuga a causa del seu arrelament, ja que la seva dona i el seu fill amb una minusvalidesa viuen a l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), així com la seva edat i la seva situació mèdica, afectat d'una insuficiència renal crònica, diabetis i amb una severa escoliosi que li dificulta la mobilitat, pel que necessita desplaçar-se en cadira de rodes.
Segons el recurs, la "veritable raó" de la decisió de la sala per enviar Millet a la presó és "executar el compliment de les penes provisionalment imposades", a diferència del que van fer els jutges d'instrucció del cas Palau, que no van ordenar mai presó preventiva per al saquejador confés apel·lant, entre d'altres motius, al seu "clar" arrelament.
També recrimina la defensa que la sala argumenti el risc de fuga per la possible tinença d'altres béns que li facilitin la fugida, en considerar que després de nou anys d'investigació no s'ha constatat la seva existència.