La militarització de la societat espanyola com a mesura per a lluitar contra el coronavirus no va quallar a Catalunya ni al  País Basc. Les mesures incloses en l’anomenada Operació Balmis, entre les quals s’incloïen les desconcertants rodes de premsa de l’anterior JEMAD, Miguel Ángel Villarroya Vilalta -dimitit després de saltar-se la cua de la vacuna contra la Covid-19- es basaven principalment en la mobilització de les forces armades, més enllà de l'UME, per a tasques de lluita contra el coronavirus, però van tenir molt poca incidència en territori català.

Per als militars el resultat no va ser prou satisfactori ni a Catalunya ni al País Basc, on la ratio de militars per habitant va ser la menor de tot l’Estat. Les xifres van demostrar que en aquests territoris no se’ls va reclamar i això ha enutjat la cúpula militar, que reclama més centralització per poder actuar de forma “homogènia” a tot Espanya i, de retruc, assegurar la seva presència a les zones menys proclius a acceptar la convivència amb soldats.

Així es desprèn de l’informe redactat pel Comandament d’Operacions, que va coordinar el desplegament militar contra la pandèmia i que aquest dijous recull el digital ‘Voz Populi’, on més enllà del cofoisme de destacar un èxit en termes generals de l’operatiu s'insisteix en la poca presència a Catalunya i el País Basc.

Coronavirus Militars exercit MNAC Plaça espanya instalacio creu roja sense sostre vulnerables - Sergi Alcazar

Instal·lació militar a l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona durant l'Operació Balmis / Sergi Alcàzar

L’esmentat informe detalla la presència de militars per cada 10.000 habitants, amb una mitja estatal de 5,05 però amb notables diferències entre territoris. Així, a la franja alta es troben les ciutats autònomes -i militaritzades- de Ceuta (26,18) i Melilla (23,47); i les comunitats de La Rioja (22,47), Canàries (8,23) i Castella i Lleó (8,1). A la part baixa s’hi troben Cantàbria (2,47) i molt significativament, Catalunya (0,6) i el País Basc (0,18).

La solució militar: recentralització

Segons l’informe, l’Operació Balmis ha posat en relleu que hi ha hagut una “falta d’homogeneïtat en algunes àrees” i assegura que les Forces Armades han actuat millor allà on existeixen “marcs d’enteniment” que quan “aquests marcs no existeixen”. Dit d’una altra manera, el desinterès de les autoritats de Catalunya i el País Basc a comptar amb els militars no els ha agradat i per això reclamen que “quan la protecció a la seguretat humana és primordial i a més l’acció està condicionada per la immediatesa és preferible l’actuació d’altres instruments de l’Estat que garanteixin la protecció i el benestar de l’individu”.

De fet, els militars reclamen una major centralització com a garantia per homogeneïtzar les seves actuacions a tot el territori espanyol, tot assegurant que “Balmis ha demostrat que l’acció centralitzada per mitjà d’un instrument de l’Estat, com son les Forces Armades, és eficaç en tot el territori nacional”.

 

Imatge principal: Militars a Barcelona durant l'Operació Balmis / Sergi Alcàzar