Uns 50 militants i simpatitzants de Podemos, Sumar, Esquerra Unida i la formació ecologista Equo han impulsat aquest dijous una recollida de signatures perquè es presenti una llista electoral unitària d'aquestes quatre formacions de cara a les eleccions autonòmiques del País Basc d'aquest 2024, encara sense data definida. Els promotors d'aquesta iniciativa, entre ells l'activista Sabin Zubiri i l'exsenador socialista i sociòleg Imanol Zubero, es van reunir ahir a Bilbao amb l'objectiu d'instar les citades formacions a "superar les diferències internes i treballar per a oferir una alternativa política forta i coherent a la ciutadania basca" per a aquest espai polític. De moment, immersos en la precampanya, les dues principals forces d'aquest espai, Sumar i Podemos, han presentat candidatures pròpies i organitzen els seus actes per separat, entre retrets creuats que encara remeten a les ferides per la ruptura abrupta entre Yolanda Díaz i la direcció de Podemos. Per un costat, Sumar, IU i Equo han arribat a un acord unitari amb l'exmembre de Podemos Alba García com a candidata; mentre que Podemos s'ha presentat per separat, novament amb la diputada Miren Gorrotxategi al capdavant.
🟡 El PNB guanyaria les eleccions al País Basc, però amb Bildu a només dos escons, segons una enquesta
Els militants i simpatitzants de les esquerres que han impulsat la recollida de signatures també han redactat un manifest en el qual expressen la seva preocupació per "la fractura d'un espai polític comú que aquestes organitzacions han compartit des de fa temps". Una fractura que comporta, asseguren, "afeblir les possibilitats" de tots ells de cara a aconseguir representació institucional i arribar a llocs de poder per a aplicar el seu programa electoral. En aquest sentit, els signants del manifest apel·len als quatre partits perquè es reuneixin, al costat de "facilitadors" si fa falta, i que "superin amb generositat i realisme les seves diferències per a aconseguir la unitat electoral". Alhora, els impulsors també reivindiquen l'ampli suport electoral que els partits d'aquest espai polític han demostrat tenir a Euskadi quan han anat plegats.
Anar per separat implica una desfeta electoral
La crida a la unitat de l'espai polític no és casual, d'acord amb el funcionament del sistema electoral i el repartiment d'escons. Un model que beneficia les formacions grans i fa que les petites quedin amb menys representació. Si Sumar i Podemos concorren per separat, l'espai electoral es divideix i es pot donar que en circumscripcions petites (que tenen assignades pocs escons) cap de les dues puguin aconseguir seient o es quedin amb menys per no arribar al mínim de vots necessaris i que altres formacions més grans (EH Bildu, PSOE o PNB) s'emportin aquests escons. A banda, cal tenir en consideració que les disputes internes també podrien desgastar l'espai polític i fer que l'electorat es decanti per EH Bildu o el PSOE com a alternatives més consolidades i amb més opcions.
D'acord amb el darrer sondeig electoral del govern basc, publicat el passat 9 de febrer, si es presenten Podemos i Sumar per separat, els morats aconseguirien només 1 escó (mentre que en la darrera legislatura han tingut 4) i Sumar aconseguiria 2 escons. En aquest sentit, una macroenquesta del mitjà públic basc EITB publicada el 2 de febrer, que també dona la mateixa previsió d'escons, va calcular com quedaria el resultat si Sumar i Podemos anessin junts: obtindrien 5 escons. És a dir, seria l'única forma d'intentar mantenir el resultat del 2020 i evitar una desfeta.