El Centre d'Estudis d'Opinió ha publicat aquest dimecres un estudi sobre la postveritat i les teories de la conspiració. Aquest és un tema que cada cop genera més interès tot i que no hi havia dades sobre havia impactat sobre la societat catalana, cosa que queda resolta amb aquest informe, que identifica quins partits tenen uns votants més receptius a aquesta mena de teories que, segons el Termcat, són la "creença que l'explicació d'una situació o d'un succés determinats no és la que es dona oficialment a l'opinió pública, sinó que darrere de la versió oficial hi ha un complot que implica l'existència de grups de poder que actuen a l'ombra". Així, segons ha conclòs la institució, un de cada tres ciutadans del país té un nivell elevant de pensament conspiratiu, aquelles que desconfien sistemàticament d'idees defensades per les institucions o experts. Aquest percentatge va variant entre els partits, i creix de manera destacada entre els votants d'Aliança Catalana i, sobretot, Vox, ja que la meitat és receptiva al conspiracionisme.
Així, aproximadament un 65 % dels simpatitzants d'Aliança registren alts nivells de pensament conspiracionista, una xifra que és del 55 % entre els seguidors de Vox i de poc menys del 40 % entre els simpatitzants del PP i de Junts. Els seguidors d'ERC que presenten aquesta mena de pensament suposen prop d'un 35 %, mentre que els del PSC i la CUP superen per poc el 20 %. El partit que menys presència té d'un nivell elevat de conspiracionisme són els Comuns, amb aproximadament un 15 % dels seus simpatitzants. "La gent que té aquesta propensió sistemàtica a desconfiar", ha relatat Rodríguez Teruel, director de l'organització, "té una predisposició més alta a desconfiar de la gent que no coneix i de les institucions, i té una visió més crítica sobre assumptes com el feminisme o el canvi climàtic.
Les teories més acceptades
Des del CEO, s'ha plantejat als enquestats diverses premisses relacionades amb les teories conspiratives i de la postveritat, per conèixer l'opinió que en tenen els catalans. Així, una de les que més acceptació ha tingut (un 79% dels enquestats hi està d'acord) és que els mitjans de comunicació censuren informació important per protegir interessos poderosos, o que el Govern amaga informació rellevant a la ciutadania. Un 75% dels enquestats està d'acord amb aquesta informació. En canvi, n'hi ha d'altres que no han quallat entre la societat catalana. Per exemple, un 21% creu que les vacunes fan més mal que bé i les empreses farmacèutiques ho amaguen o un 25% defensa, cinc anys després, que el coronavirus va ser creat en un laboratori com a marca biològica.
Encara en el terreny de les teories conspiratives, un 60% dels ciutadans creuen que les agències governamentals controlen de prop la població sense que aquesta ho sàpiga, i un 47% assegura que hi ha tecnologies molt avançades que també es mantenen ocultes perquè perjudiquen grans interessos. I una proporció encara més gran, tres de cada quatre enquestats, afirmen que el govern amaga sovint informació rellevant a la ciutadania, o bé que un petit grup de persones pren les decisions importants a escala mundial per afavorir els seus interessos.