Parlar de “gestació subrogada” indica que s’hi està més aviat a favor o es tolera. Parlar de “ventre de lloguer”, en canvi, denota oposició o discrepància. Molts diaris fem servir ambdós conceptes com a sinònims amb aquell afany nostre per la variatio retòrica. Tant se val. Ara, arran del cas d’Ana Obregón —una celebrity de 68 anys que ha llogat una dona als Estats Units perquè li tingui una criatura— el PP proposa obrir un debat “calmat i seriós” per regular aquesta pràctica (en diuen “gestació subrogada”) a condició que “no hi intervingui en cap cas una contraprestació econòmica a la mare gestant". Les portades que obren amb aquest cas o el destaquen es queden en l’exposició, diguem-ne administrativa, de la cosa —malgrat la seva complexitat— amb un aire de premsa del cor o ho tracten com una ocasió més per disparar al govern espanyol, que s’hi oposa (i parla de “ventres de lloguer”).
En realitat, una famosa ha posat de relleu la inutilitat de prohibir la gestació per mare substituta sense les “mesures vinculants” —al·lusió a una política de prevenció i alguna mena de sancions— que reclama el Parlament Europeu des del 2015, quan a l’informe sobre els drets humans i la democràcia en el món va demanar l’abolició universal de la maternitat subrogada. Ho va tornar a fer el 5 de maig del 2022, en una resolució. Malgrat que estigui prohibida en un país —és el cas d’Espanya, França, Alemanya, Itàlia i la majoria d’estats de la UE—, de fet és a l'abast dels que tenen diners per pagar-se-la en un altre que la permeti.
És el que ha fet Ana Obregón. Quan els i les obregons de la vida tornen a casa seva, es poden quedar amb els nens per la força dels fets consumats, mentre les agències intermediàries segueixen amb el seu negoci com si no infringissin la llei. Tot per 50.000 a 200.000 euros, segons el país i la clínica. La producció de nens per tercers és una indústria cara i poderosa, esclar, i és gairebé impossible que funcioni de manera altruista, com pretén el PP, que fa l’efecte que vol fer passar bou per bèstia grossa.
És gairebé impossible que els diaris copsin la magnitud de l’embolic en uns títols breus de portada. Segons el Tribunal Suprem, en una sentència del 31 de març del 2022, la gestació subrogada és contrària a la llei espanyola, als convenis internacionals i a la dignitat humana. La mare substituta i el nen “són tractats com a simples objectes, no com a persones dotades de dignitat pròpia”, diu la sentència, que esmenta les clàusules del contracte del cas que jutja —un nen encarregat i nascut a Mèxic—, que exigeix a la gestant la renúncia a la confidencialitat mèdica i a la intimitat, atès que se sotmeten a control el seu règim de vida, la seva dieta, la seva sexualitat… Fins i tot s'atribueix als “llogaters” la decisió de si mantenir en vida artificialment, fins que el fetus sigui viable, a la mare gestant, cas que pateixi un coma o mort cerebral. El contracte és “nul de ple dret”, segons el Suprem. També ho deu ser, doncs, el que hagi signat la celebrity.
La qüestió és què passa amb qui, mitjançant alguna agència (“actuen sense cap trava a Espanya”, diu el Suprem), contracta una dona en un altre país on els ventres de lloguer són legals o es toleren; la sotmet a reproducció assistida amb gàmetes propis o d’un donant, i agafa el nadó i se l'emporta amb el certificat de naixement o d’inscripció al registre civil emès pel país en qüestió. Un cop al seu país, gairebé sempre aconsegueix inscriure'l com a fill propi, adoptar-lo o tenir-lo en acollida permanent, perquè els tribunals solen admetre els efectes de l’acció il·legal per “l'interès superior del menor” i per respecte al “dret a la vida familiar”, que són els criteris fixats pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en aquests casos. Només en un cas a Itàlia ha admès que el nen nascut d'un ventre de lloguer a l'estranger fos apartat dels clients de la subrogació. El TEDH sempre decideix que els nens quedin a cura dels “compradors”… sense exigir als Estats que els inscriguin com a fills seus. O en permet l'adopció pel membre de la parella que és el progenitor real. O, si cap ho és, els concedeix l'acolliment permanent. D'aquesta manera, els Estats que prohibeixen la maternitat subrogada no han de renunciar als seus principis i qui recorre a un ventre de lloguer a l'estranger aconsegueix el que vol. La maternitat subrogada és reprovada en termes enèrgics i prohibida per llei. A la pràctica, però, és àmpliament tolerada.
